Cròniques transeünts
,
03/06/2014
Poesia

Apunts de l'anar passant

És una errada. Una errada greu. Surten del seu centre del món –que 
 
passa per la taula de la seua cafeteria de capçalera del passeig de Gràcia- i 
 
van a fer un “bolo” a comarques i fan qualsevol cosa desmenjada i fluixa. No
 
saps mai qui és al públic. No s’ha de perdre el respecte a cap públic. Mai. I, 
 
amb tots els pilotes enxarxats encesos, el centre del món està molt disputat. 
 
Totes les històries “universals” han passat en algun lloc més o menys concret, 
 
no necessàriament urbà, i poden acompanyar a qualsevol de qualsevol lloc. 
 
Prendre-li el pèl –o provar-ho- a un auditori de comarques no és cap modernitat 
 
rabiosa, és estupidesa perenne. 
 
***
 
 Absol a tots. Menys a tu mateix...o escriuràs només confiteria innòcua. 
 
Cal sacsejar els dimonis propis per tal que el carnaval de la prosa o el vers 
 
tinga caràcter autèntic. El caràcter, en alguns oficis, és més important encara 
 
que tenir una miqueta de talent, segons com. Aixecar-se, després de tantes 
 
humiliacions com et regala l’exercici creatiu –i més encara en societats 
 
malfiades de les elevacions de l’esperit-, demana molt de caràcter. 
 
***
 
 Un home acusa un altre d’haver xorrat en les seues peces calades. 
 
L’altre li replica que això és mentida podrida. Puja el to, arriba la tronada del 
 
crit amb el pedregar de renecs. No tarden. En l’escalada nerviosa, en arribar a 
 
les mans. Volen unes ulleres, un botó de camisa; rostres colrats, ira mil·lenària 
 
agrumollada. Algú prova de separara-los.
 
 Això sí que són baralles estètiques, i la resta florilegis! L’estètica, si a 
 
sobre és comestible, guanya gravetats.
 
***
 
 L’amarga dignitat en la bromosa blavenca de l’estació de la nit.
 
Una brasa de cigarret en la boirina. Una orfandat cantelluda, que desfà les 
 
passes i grogueja l’avenir. Un pessic esmussant a l’ànima. La melangia 
 
mòrbida. El mal de queixals de la raó. Els fanals dèbils de la desolació...l’asfalt 
 
humit...
 
 Ressona la claqueta per tercera vegada: “talleu, aquesta és bona!”
 
 El director el felicita per com s’ha posat en el paper. L’actriu secundària, 
 
una morenor llatina, se’n va del plató de bracet de l’ajudant de direcció. Li 
 
costarà un altre insomni, pel capbaix, sortir del personatge que està brodant. 
 
***
 
 Amb la mà fermant la culata diuen que estem tancats al diàleg.
 
***
 
 Hi ha qui fa bons negocis amb la por. Altres, amb la vanitat. Si no et fa 
 
por la seua por, si no et prestes a cobrar les feines amb vanitat, et diuen que no 
 
estàs pel país. I avall, que fa baixada. 
 
***
 
 Certs elogis semblen acusacions. Les lloances autèntiques solen portar 
 
una reticència o altra.
 
***
 
 Tot escrit és un testament, deia algú. I potser tenia tota la raó. Si més 
 
no, d’entrada, en la majoria de textos ens estalviem el notari - i potser fins el 
 
terapeuta. Algun avantatge hem de tenir.
 
***
 
 Jo: un pronom personal amb família nombrosa empadronada.
 
***
 
 L’amenaça dels superlatius dels ximples.
 
***
 
 L’alta cuina de deixar passar una bona ocasió per a una represàlia contra 
 
qui ens ha fet mal. Tota subjecció del rèptil ens fa dormir millor.
 
***
 
 Hi ha gabinets especialitzats a justificar crims i desastres premeditats. Qui 
 
pot pagar-se gabinets tan perversos? Qui pregunta ja respon. 
 
***
 
 El pintoresquisme, molt sovint impedeix arribar al fons, als mals o 
 
mancances, d’una societat. El pintoresquisme agrada - i és potenciat- per gent 
 
que no vol que es pense massa. El pintoresquisme referma tòpics prims com 
 
orella de gat. 
 
***
 
 Un taloneig regular en la voravia de la nit, sentit del llit estant. Un moment 
 
en que s’atura. Unes veus que no desxifres què diuen –parlen baix. Amb això, 
 
Georges Simenon ja en tenia prou per arrancar una de les seues novel·les. En 
 
el cansament de la parpella, un només és capaç d’anotar-ho abans d’adormir-
se. Ens estalviem una novel·la ja feta. Algunes parts de la nostra vida, la 
 
col·lectiva i no, s’han posat tan arravatadament novel·lesques, que no ens 
 
abelleix incórrer en la redundància. 
 
***
 
 Et voldrien dir egocèntric, però escriuen megalòman. No en saben més. 
 
Per sort, tenim altres detractors més espaviladets i precisos, que ens estalvien 
 
pensar, en un moment de debilitat, si es que en realitat ens mereixem els 
 
altres.
 
***
 
 La rivalitat, en pràctiques que no atenen pesos i mesures, ni arbitratges 
 
de cronòmetres, és més que ridícula. 
 
***
 
(Escacs)
 
En l'alterada espiral 
 
de l'amar desbocat, 
 
et creies, il·lús, que l'impossible 
 
-cort negra-
et proposava taules.
 
Massa revellit per creure’t 
 
poder inquietar absoluts.
 
***
 
 Hagués estat bé que David hagués narcotitzat a còpia d’arpegis d’arpa el 
 
gegant Goliat. Però, sempre hi ha una fona i un pedrot que desfà la blancor del 
 
conte. 
 
***
 
 La meua fe és de paper. I, quan plou, no sempre queda arrecerada. De 
 
tant porosa, segurament no ho deu ser, de fe.
 
***
 
 
(Sostens el llumí o la trèmula candela...)
 
 
rates sigiloses que no mouen l’herba
 
en els interregnes humits de la nit 
 
 
sostens el llumí o la trèmula candela 
 
que has agrumollat
 
en la lectura pròpia de tot l’heretat...
 
 
intuïtiva llambregada, tribut de soledat moral, 
 
que permet, si més no, saber-ne el gruix 
 
de la polpa fosca que mai no resoldrem del tot.
 
 
la voluntat del cant promet encara 
 
la llicència per a l’esperança...
*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Josep Igual ha publicat una vintena llarga de llibres: poesia, narrativa, dietari i assaig.En íntima relació amb la seua obra literària, musica textos propis i aliens com a cantautor, i ha fet diversos enregistraments i nombrosos recitals arreu dels nostres països.

Notes d'un diari
02/07/2015
                                              NOTES D’UN DIARI                       
Llegir més
LLIBRETA DE PRIMAVERA
27/05/2015
                        
Llegir més
BESLLUMS
01/04/2015
CRÒNIQUES TRANSEÜNTS Josep Igual                                                             BESLLUMS    
Llegir més
Abadejo desmollat
14/02/2015
CRÒNIQUES TRANSEÜNTS Josep Igual                                                                                                                                                                   ABADEJO DESMOLLAT  
Llegir més
Observacions
30/12/2014
¿Qui és aqueix jo que des del domini central del cervell es posa a improvisar a darrera hora sobre alguna cosa que portàvem ben meditada? ***
Llegir més
Els plaers i les ombres
27/11/2014
(Incendi al dilluns del perdedor)   dius aigua tèbia i dius que la pense aplicada on em vinga de gust. dius sonet i l’emplenes de fanalets d’envelat,  com gronxats per l’atmosfera 
Llegir més
Calaix de rastres
26/10/2014
Sentit comú Aquest és el país on la més perfecta ignorància, ben orgullosa de ser-ho, passa per sentit comú. Sortosament
Llegir més