Brossat

(A tall de poètica)

          Poesia: paraula en el temps que a vegades es figura sembrada contra el temps.

* * *

(Un tercet)

         Arribaren a temps els serveis d’urgències i pogueren extreure-li un tercet,

encara en esborrany, amb una cacofonia que no havia pogut esmenar encara,

I, tot infectat de pus de melangia aguda.

* * *

(Previsors)

         Hi ha qui té la dèria previsora de formar els deixebles que el negaran.  

* * *

(Inescrutables)

         Els senders dels diminutius són inescrutables.

* * *

(Trencar el cercle)

         Si retornem la recepta que ens fa mal, no trenquem el cercle de la ceguesa immòbil.

(La sort)

         La matrona africana pregonava que la polsereta portava sort. Qualsevol la rebutjava. Demanava la voluntat per la bijuteria directa i colorista. La sort i la voluntat…Els temes majors acudeixen a trobar-nos en la terrassa d’un impàs, en el passadís que va d’un no-lloc al següent. El pols del canyell l’anima. Un principi de voluntat? La sort diuen que cal empentar-la una mica.

(D’aigua)

L’espadanya

sense la persistència del bronze,

descrostonada d’intempèries.

El mestral

que passa l’arc rugós

o l’esbós del llamp mut.

El puntual retard humà - o la postergada-

que preserva

la innocència de la calma clarosa.

D’aigua

la rúbrica que ens ha sigut donat

intentar i errar i tornar a intentar.

* * *

(Civilitzats)

         Mai no som tan civilitzats com quan fingim ser-ho?

* * *

(Chagall)

         Endinsades tremolors sentimentals m’acosten cada dia més a l’univers de Marc Chagall: uns contes de fades que menen al naïf dels enamorats? I ja se sap que la beguda dolça té mala ressaca.

* * *

(També)

         També hi ha silencis que menteixen.

* * *

(La certesa de dubtar)

         Deixes de dubtar, et poses pragmàtic, i, amb els peus clavats a terra, resols, a temps parcial, unes mecàniques. Però saps que la teua casa és el dubte. Poc duren les certeses a la casa del paradoxal.

* * *

(Ull clínic)

         La seua capacitat per connectar amb el mal gust dominant el va portar a cap de promocions d’una gran firma. El mestretites que ens va tocar en els anyets tendres li deia que mai faria res de profit, a la vida. Potser era una manera d’estimular-lo? 

* * *

(Causa/efecte)

         “Causar-se” de desesperar.

* * *

(Abús)

         La trivialitat sol abusar de la retòrica condimentada.

* * *

(Bestieses)

- I quina de bestieses escriuràs quan et deixe...

- No em deixes.

* * *

(Profeta)

         Per uns minuts va ser profeta a sa terra: l’havien confós amb un presentador de notícies de la tele.

* * *

(Esperant l’autobús)

         S'asseu al meu costat, amb l'uniforme de la brigada d'obres municipal -blaus i fosforescències. Pela una taronja amb els dits. Haurà sentit tocar alguna campana, o potser m'ha vist retratat en cert paper local o comarcal. 
- I això de fer d'escriptor és una faena difícil?
- Difícil? No, ja quasi impossible...
- Està tot molt fotut, no sé què fotrem.
L'aire s'impregna de l'acidesa alegre de la taronja. Em demana un cigarret. Arriba l'autobús, només amb set minuts de retard.

* * *

(Podes)

         El sentir poda les selves del pensar. O viceversa.