,
16/05/2014
Poesia

Cants a mitja veu

TEORIETA DELS COLORS

 

Rosassa plaent,

policromat calidoscopi de l’encanteri...

i, sense molles transicions, un gris infern

negant-te sencer, destenyint el dret de la joia,

estimbant-te de l’infinit a la cendra.               

 

 

* * *         

 

DUBTE

 

¿L’original era el d’abans del desconcert o el que la memòria recreadora ha guardat als arxius?

 

 

* * *

 

 

VISITA A LES CAMPUSINES

 

         Ossari de la memòria  que no té relat acordat per saber-nos la metzina cega que encara, encara, ai las, desemboca en el present contaminat.

         Guardem silenci i des del balcó passegem la mirada per l’arbrat ufanós

i els bancals treballats o feréstecs, on encara dormen despulles sense nom,

abolides mirades joves, batecs esborrats, parents de tots.

         Maleïdes les guerres, i aquell qui les va fer... El primaveral ambre del vespre prova d’estovar-nes el nus del pit. Però el bon temps perd força en els enclaus on supuren ferides sense acordat relat de memòria compartida.  

 

 

* * *

 

ANTICS DEURES

 

 

quins peixots obstinats

- escata fosforescent

enllà de la tenebra?-

cova el ventre

del pèlag d’arena?

 

desxifrar-los,

posar-los un nom pietós

amb aroma de pa,

donar-los

un son sense culpa, 

també són els teus antics deures

d’aprenent de nigromant.

 

 

* * *

 

POSATS A PERDRE

 

 

per tu, per tots, per ningú.

no nega la gràcia incognoscible

el meu cant en espardenyes

damunt la pols d’ossos insignes.

 

sense intimidacions, sense suborns,

s’enfila el salm pels malucs de la figuració

grimpaire, de colors elementals,

si em fas a mans el monosíl·lab

que esbatana porticons i erms,

que proposa l’impudor frescal,

gratuït i desvetllat.

 

per tu, per tots, per ningú.

no m’hi poso, ja ho saps, per bijuteries

que marquen quotes i privilegis.

posats a perdre, que siga per elevació.

 

 

* * *

                      

PARDAL A LA BARANA

 

 

amb alegre displicència

- borrissol replegat, morse

de piulades binàries- l’ínfim

desdiu la coacció del buit.            

 

 

* * *

 

GRONXADA

 

 

El garbinet gronxa el balancí buit

d’una absència lacerant.

 

Potser no és exactament el garbinet...

 

Som les lliçons que desconeixem?

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Josep Igual ha publicat una vintena llarga de llibres: poesia, narrativa, dietari i assaig.En íntima relació amb la seua obra literària, musica textos propis i aliens com a cantautor, i ha fet diversos enregistraments i nombrosos recitals arreu dels nostres països.

02/07/2015
                                              NOTES D’UN DIARI                       
27/05/2015
                        
01/04/2015
CRÒNIQUES TRANSEÜNTS Josep Igual                                                             BESLLUMS    
14/02/2015
CRÒNIQUES TRANSEÜNTS Josep Igual                                                                                                                                                                   ABADEJO DESMOLLAT  
30/12/2014
¿Qui és aqueix jo que des del domini central del cervell es posa a improvisar a darrera hora sobre alguna cosa que portàvem ben meditada? ***
27/11/2014
(Incendi al dilluns del perdedor)   dius aigua tèbia i dius que la pense aplicada on em vinga de gust. dius sonet i l’emplenes de fanalets d’envelat,  com gronxats per l’atmosfera 
26/10/2014
Sentit comú Aquest és el país on la més perfecta ignorància, ben orgullosa de ser-ho, passa per sentit comú. Sortosament