,
27/11/2014
Poesia

Els plaers i les ombres

(Incendi al dilluns del perdedor)

 

dius aigua tèbia i dius que la pense

aplicada on em vinga de gust.

dius sonet i l’emplenes de fanalets d’envelat, 

com gronxats per l’atmosfera 

d’un relat de la rodoreda.

dius waits i penjo un drapejat

de piano ronc al teu mur. 

dius carta als reis i dius llenceria.

dius ja som prou grandets

i et fas més petita i vulnerable.

dic prudència i plató, però no en fas cas

i llences els daus al vellut verd

i surt l’atracció de l’abisme i els lliris amb rosada.

has decidit incendiar els dilluns del perdedor

i no em queden manuals d’exorcismes a la rebotiga.

 

* * *

 

(Dijous, paella)

A la taula del costat

un dels dos 

explica 

els detalls 

que li han generat 

l’hemorràgia 

emocional

l’altre 

mira 

el 

mòbil

En el noticiari 

de la pantalla, ull 

que presideix 

el menjador gris, 

reapareix el terme 

guerra freda 

(segment d’internacional, 

abans dels esports).

 

* * *

(Personatge)

     Llençava "playmobils" contra els pots buits de sopa Campbell's; més tard es tancà al galliner familiar a llegir El Capital.

     L'odiaven els adults i ens fascinava als adolescents.

 

* * *

(Cóc amb tomaca)

     La meua magdalena proustiana és un tall de cóc amb tomaca berenat en l'aturada dels jocs de carrer dels dies blaus del paradís perdut.

 

* * *

(No es podia quedar molta estona)

Sóc tan fràgil com tu Tan incerta com tu Tan extraviada com tu

Vestia de negre Fumava del negre Seguia les serps del swing negre

No es podia quedar molta estona Era –sense timbrats ni aparador,

sense saber-ho- Patrimoni de la Humanitat.

 

* * *

(Flâneur)

L’empedrat llimat

per velles cavalleries

i estrats de tràfecs

que avui ja són ombra dorment.

 

Perdut, o trobat, 

on no se t’esperava.

Alarma d’òliba 

o cortineta suspicaç.

 

Nocturn d’absències 

i fanals tremolosos.

El contracant d’un gos

al llunyedar del silenci suspecte.

 

Però l’aire és prenyat 

d’un baix continu

d’olor de llenya 

i un ros tirabuixó de pa cuit.

 

Amb això – l’amistat 

de les joveneses olfactives- 

ja pots continuar

una estona més.

 

On no se t’espera,

domicili acollidor.

Plans borrosos 

on vagarejar 

sense que et coste la pell.

 

On no has estat

i on no tornaràs. 

L’entrelíniat 

del fugaç conscient.

La probabilitat d’una melodia

de còsmica absolució.

 

* * *

(Superant l’ego, arribant a l’amor)

Al 

carrer 

veig 

uns cartells 

que anuncien 

un curset 

que han  titulat 

“Superant l’ego, arribant a l’amor”.

 

Quasi res porta el diari!

És una 

proposta 

“alternativa”.

La cartelleria 

combina 

certa estètica 

de l’ecologisme 

amb un naïf infantiloide

xisclant.

 

Els organitzadors, 

molt probablement, 

deuen fer burla 

dels mossèns  de poble, 

que porten 

més de  dos-mil anys 

predicant  coses  ben  semblants.

 

* * *

(Mitja veritat)

 

Quan s’entravessava

amenaçava amb que 

es venjaria contant-me 

tota la seua veritat.

 

Però, la seua 

veritat, entrevista

entre les seues 

mentides malgirbades, s’endevinava 

prou i massa  al segon 

cubata xerraire.

Aquella mena 

de mentides

feia molt 

que ja no em ferien.

Pitjors ensorrades

ens havien vingut a buscar.

 

¿Qui és que 

no ha llogat mig cul

- o sencer- 

per comprar-se

el següent termini 

de supervivència?

 

Que a sota el fingiment

hi havia un puny d’acer,

no calia ser Holmes per saber-ho.

Amb mitja veritat 

de les meues 

va obrir-se el canal respirador 

de la fugida.

 

* * *

 

(Col.loqui de l’ornitorrinc pigat i la Marieta albina)

Apedaçava una gotera del seu refugi l’ornitorrinc pigat. Feia volar la xerrameca amb la marieta albina, que mantenia una prudent distància amb les extremitats maldestres del conegut.

- ¿Tu creus, benvolguda amiga, que hi ha una intel•ligència superior que reparteix per alguna raó lògica les taques i les blancors dels éssers?

La marieta albina arrenglerava branquillons per transportar-los al cau. Va respondre-li sense deixar d’apilar la llenya ínfima. 

- Jo no sé res, company –entonà amb veueta nítida i aguda la marieta.

Tinc molta feina. D’aqueixes dèries perora sovint aquell mico tigrat del raó de l’om sec.

- No m’hi faig amb els micos, són uns ignorants empipadors i uns  comediants absurds. A més, pel que sé, aquella tropa creu en supersticions ridícules. Nosaltres tenim un més depurat esperit científic...

- ¿Tu creus que les eleccions de cadascú van més carregades de factors  ambientals o més aviat de les temors particulars? Apuntà l’insecte.

- Caram, petita, per a no saber res i anar carregada de feina, et prens  prou marge per pensar...

- Les marietes albines tenim certa capacitat per fer dues coses a la  vegada.

- Ho celebro. Jo no. Amb aquestes reflexions tan elevades em distrec i el fang de la gotera no se’m qualla com cal. Ja en parlarem més en un altre moment, petita.

- Ja ens vorem, noble pigat. 

La marieta albina passà a transportar branquillons fermats a la boca de  dos en dos. Al racó de l’om sec, el mico de llom tigrat tancava un cercle amb unes pedres.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Josep Igual ha publicat una vintena llarga de llibres: poesia, narrativa, dietari i assaig.En íntima relació amb la seua obra literària, musica textos propis i aliens com a cantautor, i ha fet diversos enregistraments i nombrosos recitals arreu dels nostres països.

02/07/2015
                                              NOTES D’UN DIARI                       
27/05/2015
                        
01/04/2015
CRÒNIQUES TRANSEÜNTS Josep Igual                                                             BESLLUMS    
14/02/2015
CRÒNIQUES TRANSEÜNTS Josep Igual                                                                                                                                                                   ABADEJO DESMOLLAT  
30/12/2014
¿Qui és aqueix jo que des del domini central del cervell es posa a improvisar a darrera hora sobre alguna cosa que portàvem ben meditada? ***
27/11/2014
(Incendi al dilluns del perdedor)   dius aigua tèbia i dius que la pense aplicada on em vinga de gust. dius sonet i l’emplenes de fanalets d’envelat,  com gronxats per l’atmosfera 
26/10/2014
Sentit comú Aquest és el país on la més perfecta ignorància, ben orgullosa de ser-ho, passa per sentit comú. Sortosament