Mirades

(On la nit no dorm)


Feia temps que no fruïa de l’espectacle. En la fredor de la carretera nocturna un punt de llum clara, fluorescent, oberta les vint-i-quatre hores. Rostres rudes, fatigats. Contundent graellada de carn a la brasa, amb com esmaltades verdures de guarnició. Un tel de greix fatigat en tot. Andròmines xisclants, imitadores de grans marques en vitrines amb baf. Alguna riota desgrenyada. En sortir, encenc un puret. Tot de faunes llargs, aparcats. Mires si hi ha cap parella d’ombres fent-se petons entre els camions, com en la cançó de la caputxeta Anna Roig, però no encertes a entrellucar res en la incompleta foscor.

Feia molt que no coincidia amb els parèntesis on la nit no dorm. Casualment, avui han revifat dispersos records de quan petjàvem més la carretera per tocar en directe, i fèiem la darrera parada per agafar alè abans d’anar a dormir quan la lleganya grisa del dia nou posava en acció la resta d’humanitat propera. I, sí, no l’esmentava ningú, però en cada tram podia estar la possibilitat de l’imprevist que tallés a la brava la travessia. Sí, supersticions de butxaca: una nit més havíem jugat a la ruleta russa.

* * *

(Aparences)

Sí, guardem les aparences...a l’armari de les aparences!

* * *

(Gata)

La gata: bellíssima quan la crides i acudeix. I, més bella encara, quan no ens fa cas.

* * *

(Ferum)

Els resplendors tecnològics no acaben d’ocultar la ferum de primarisme que transportem encara. Segons i com, els amplificador tecnològics ho fan més evident.

* * *

(Decidits)

Ho troben tot pla i llis. Dubten poc. Són decidits. Ens han portar, eufòrics, al cul-de-sac on xipollegem ara mateix.

* * *

Des del fons de la negror compacta i muda, res no retorna. Així de crua és la humiliació. La resta...són faules per passar-se les pors del bosc. Dir i escoltar històries és la nostra veritable natura: la resta són oficis... imposats.

* * *

(Diumenge)

Se’m deslliga amb persistència

el cordó de la sabata esquerra.

Potser em convé

portar sense subjeccions

el peu esquerre?

Hi ha molts móns

i tots deixen un rastre o altre

en el sotabosc rutinari d’aquest?

* * *

(Facilitat)

Amb quina facilitat juganera la raó incorpora elements del fantàstic. La coherència discursiva és el moll del que hem donat en establir com a raciocini.

* * *

(Pardals)

Escoltem els catedràtics

en la dolça dissonància

des de les llotges

de l’enramada gòtica.

Esteneu moqueta silent

al teatre d’entre polsos.

Refem-nos l’arrel oblidada

que fórem i tornarem a ser.

* * *

(Ultralliberals)

Planifiquen futurs segons estrictes mides. Totes les variants les redueixen a percentatges marginals. Jugar a fer de déu absolut sempre ha eixit car. Però, no atenen a memòries contrastades: creuen que han inventat el millor del present i que el planeta és seu.

* * *

(Immortalitat municipal)

Tant que reia de tot, començant per ell mateix, i el monumentalista de torn l’ha dissecat en pedra amb seriositat de ganyota amarga. Així són les immortalitats enteses des d’un besllum de ple municipal: un escarni quallat des de les bones intencions feliçment desinformades. I pensar que fins hi ha qui secretament hi aspira!

* * *

(Fe)

La meua fe és de paper. I, quan plou, no sempre queda arrecerada. De tant porosa, segurament ni ho deu ser, de fe.

* * *

(Com tu, com jo)

Es moren els altres. I es moren com tu, com jo, sense prou assajos previs per a la gran estrena sense públic.

* * *

(A un amic)

Que no t’amortallen els dimarts buròcrates,

que no t’acoltellen l’ala del mig àngel

els angles rectes dels resignats. Segueix sent

del costat del pom d’alfàbrega repartit. Del salm

al vent de la bonhomia desperta, de l’interrogant

de la cua del gat, de la intel·ligència de la voluntat

que travessa barandats amb frescal resistència florida.

* * *

(Asma)

Jerarquia. La mateixa paraula ja apunta cap a l’asma mental.

* * *

(Comprometre’s)

Escriure és comprometre’s. I no hi ha manera de dissimular-ho.

* * *

(Grans declaracions)

Tenen tirada a fer grans declaracions, ridículament sentencioses, els privats dels bons serveis de la ironia.

* * *

(Un infant i set experts)

Forjats de l’aire,

reixes des d’on somriu un infant,

i set experts, de disciplines variades,

proven de desxifrar-ne l’espurna,

el motiu, el filferro que mou el gest,

perquè el gratuït transparent,

enmig les coordenades malaltisses

que ens xopen, ja fa temps que cau

del costat de la sospita.