,
27/02/2014
Poesia

Muntanya russa

(Miracles)

 

         Era capaç de generar miracles, si l’ocasió els demanava. Era incapaç, però, d’administrar-se’n per a ús propi. Deia que per a un mateix no servien, que eren un regal del proïsme i al proïsme havien de fer cap. Joc net en el negociat que va de dalt a baix, de l’incognoscible a la pell.

 

 

* * *

 

(Infern)

 

         Tenien tots els ingredients per fer-ne de la seua vida una festa, però la convertiren en un infern tirant a gris: res de les fastuositats escèniques del pervers barroquejant.

 

* * *

 

(Raons)

 

         Pal d’un crític de periòdic a un autor excel·lent. Els motius veritables de la galtada biliosa? Fondament literaris, dels més literaris que hi ha: l’autor li va prendre una novieta/fan al crític.  

 

 

* * *

 

(El menys llegit)

 

         Hi ha una literatura encara menys llegida que la teatral, l’assaig o la poesia: la dels manuals d’instruccions.   

 

* * *

 

(Un desmai)

 

         Els fanals de la il·lustració pateixen un desmai, en els combustibles, que és deliberat. I el que és deliberat mereix poques comprensions.

 

* * *

 

( Respirant per les ferides)

 

         Per fer-me pujar a l’escenariet on s’ha armat una jam, diu pel micro el meu nom i informa el públic que també he estat en mil batalles, i que probablement les he perdudes totes. És una bona presentació. No hi ha res com improvisar. També, evidentment, respirava per les pròpies ferides el músic presentador.

 

* * *

 

(Conspiració en crescuda)

 

         Va creixent la conspiració contra el silenci. El silenci fa pensar. I tot pensament acaba derivant en crític. No deixarien que  pare el xou de l’entreteniment i tant soroll per res.  

 

 

* * *

(Empat desfet)

 

         Pusil·lànime amb els forts, cridaner amb els dèbils. Lloga sessions de fuet professional en certes nits elèctriques. Es desfà l’empat.

 

 

* * *

(Oportunismes)

         La gola oportunista, en política, pot ser, encertant el context, fins positiva. Ells es pengen la medalleta, i nosaltres infiltrem un trobador i un predicador antisistema en una programació.

 

 

* * *

(Programa ocult)

 

         Era perfecta, ja li canviaria el gust pels bruixots baratets per un bon mobiliari a còpia de moralistes francesos i discos de jazz. Amb els pacients preliminars del seu programa ocult, no li donà temps a retenir-la: un bruixot xerraire de proximitat se la va endur a mig vestir.

 

* * *

 

(Tribunal)

 

         Hi ha qui pensa la Divina Providència com a tribunal de darrera instància per vore complides les seues covades venjances.        

 

 

* * *

 

(Besant la lona)

 

         ¿Què passa ara, bergant, on és aquella seguretat que feia ballar el búfal amb la teua polca solar? Quin tros d’insegur. Quina pusil·lànime debilitat...I tu cremaves límits en els plenilunis robats a la repressió suburbana? ¿Ets el mateix que ofenies cacics a cops de guitarra i crit? ¿Ets el mateix que triaves i deixaves vídues prematures en les estacions de la matinada? Estàs acabat. ¿I tota aquesta desfeta indigna perquè potser t’han robat un somriure gentil? ¿On queden les cartes repartides generosament de l’audaç supervivent? Pendent de què decideixen fer amb tu? No m’ho puc creure. Com t’has deixat caçar, bergant? Ja m’ho havien dit. No m’ho podia creure. Ets el mateix que escriu aquella dinamita lúcida? Quina pena, company. Ei, va, no plores. No volia ferir-te. No, no porto cap diazepan. Et porto a urgències? Però si ets molt gran. No fotigues que t’ha assassinat el frec d’un lliri ferit? El que s’ha de vore... Ei, va, no passa res. Plegar de tot? No ens ho pots fer això. Encara queda molta pedra per picar. Tio, però si vals molt, hòstia... Pareix mentida. No et rendesques!    

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Josep Igual ha publicat una vintena llarga de llibres: poesia, narrativa, dietari i assaig.En íntima relació amb la seua obra literària, musica textos propis i aliens com a cantautor, i ha fet diversos enregistraments i nombrosos recitals arreu dels nostres països.

02/07/2015
                                              NOTES D’UN DIARI                       
27/05/2015
                        
01/04/2015
CRÒNIQUES TRANSEÜNTS Josep Igual                                                             BESLLUMS    
14/02/2015
CRÒNIQUES TRANSEÜNTS Josep Igual                                                                                                                                                                   ABADEJO DESMOLLAT  
30/12/2014
¿Qui és aqueix jo que des del domini central del cervell es posa a improvisar a darrera hora sobre alguna cosa que portàvem ben meditada? ***
27/11/2014
(Incendi al dilluns del perdedor)   dius aigua tèbia i dius que la pense aplicada on em vinga de gust. dius sonet i l’emplenes de fanalets d’envelat,  com gronxats per l’atmosfera 
26/10/2014
Sentit comú Aquest és el país on la més perfecta ignorància, ben orgullosa de ser-ho, passa per sentit comú. Sortosament