Jump to navigation
(Descampat)
Naus abandonades,
descordats pentagrames
de filferros oxidats,
dentats de vidres romputs,
lladrucs de mitja paüra,
pedregars i matolls
propicis per colgar
el cadàver del sorrut
superjo –grotesc timbaler.
La pal·lidesa en creixent
ho absol tot, indiferent indulgència.
* * *
(Sota el cel del desert)
Pel desert dels meus ullsfa massa sets que no passacap beduí oferint-me una caragolaper endevinar les raons de la mar.
(Neocacic)
Reparteixes les dues dominicals engrunes sobreres
del teu imperi blindat. A quin tall de superstició
creus poder subornar? Dorms de gust? No furga
el cadàver o l’assalt del pilar primer
de la teua tirada rapinyaire? ¿No criden,
en els replecs de la matinada, els rostres
que freqüentment porguen els teus mapes freds
que apaguen mirades que no han tingut la menor oportunitat?
Creix el teu imperi golut. Escures amb ullal assassí
el rovell de l’ou del futur i les coixineres naturals.
I de tard en tard, el gest de l’engruna sobrera
en la dominical dels rancis. A quin inventari
de parcials contrapesos reparadors creus poder subornar?
(Millor)Amb autoritarista espessor(impietosa tradició perdurant)ens fan utopistes reinventats.Que es impossible, diuen, el nostre anhelen la seua restrenyida tramposa.Millor. Molt millor. On va a parar!Millor tan digne anatema que acceptar suborns
(No pensar-te)
No et pensaré més.
I perdré
l’ambre menys cru dels rellotges trastornats,
l’aroma –fruita tendra, canyella de mil flors-
dels teus tres quarts d’àngel,
la cançó de l’espera airejada,
el penúltim “eléctrico”
entre l’alegria solar de la roba estesa,
el dret a espolsar-me peatges tòxics,
el iode dels noms confosos
amb les primes arquitectures
de la rosella dels marges
i la copa de la misericòrdia.
Voldria no pensar-te més,
però he tornat a parar taula
esperant sentir el cascavell
de les teues claus al pany.
(Enderrocs)
Inerts els enderrocs apartats contra el mur?
Potser la brasa d’un trèmul record
els reté a tocant del pas de les collites.
(Record)
La llàntia oscil·lant. Les manises amb orenetes.
Estampetes a l’espill de la còmoda pesant.
El panteix de l’asma. L’ofec de crues injustícies i abandons
en el nus tenebrista i en el saler tombat de les supersticions
de déus anteriors als carreus de Roma.
No dóna una sola volta de la roda de cavalls per oblidar gaire res.
Josep Igual ha publicat una vintena llarga de llibres: poesia, narrativa, dietari i assaig.En íntima relació amb la seua obra literària, musica textos propis i aliens com a cantautor, i ha fet diversos enregistraments i nombrosos recitals arreu dels nostres països.