Rol en Català, entrevista a Maqui Edicions

23/04/2014
Joaquim Ball-llosera i Mateu Pastoret són els fundadors de Maqui Edicions, una editorial especialitzada en jocs de rol que inicià la seva publicació a l’any 2008, malgrat ja al 2006 publicà un còmic en català “Orn Integral Dues Espases”. La seva política editorial rau en la voluntat de crear un corpus de jocs de rol en català, fins ara pràcticament inexistent, aportant al mercat les noves tendències en els jocs de rol, sense renunciar a l’oportunitat de fer-ho amb aquells jocs més clàssics.   Què és un joc de rol? Els jocs de rol empelten directament amb la tradició oral dels contes a la vora del foc i amb la de jugar a lladres i serenos: en els dos casos s’explica una història, però mentre en els contes a la vora de foc tot el pes del relat recau en una persona, en els lladres i serenos tots participen en la creació del relat. Els jocs de rol són una barreja d’ambdues coses: els jugadors es reuneixen al voltant d’una taula i mitjançant la conversa, inventen o recreen entre tots una història. Normalment cadascun dels jugadors decideix les accions d’un dels protagonistes de la història, llevat d’un dels jugadors que explica el que fan els secundaris, planteja l’escenari i els reptes. És tracta d’un joc col·laboratiu on l’objectiu no és la victòria d’un jugador, sinó la implicació de tots els participants en el relat de la història i normalment en l’assoliment d’una fita comuna a tots els personatges, mitjançat el diàleg, la imaginació i la interpretació. Com que es tracta d’un joc hi ha unes normes que detallen què pot fer i què no pot fer cadascú i un sistema d’atzar per resoldre les accions o els conflictes. Per jugar a rol doncs només cal reunir unes quantes persones al voltant d’una taula i disposar de paper, llapis i alguns daus, i, és clar, el manual d’un joc de rol. Ens agrada dir que un joc de rol és un joc de taula on el tauler és la imaginació dels seus participants. Hi ha jocs de rol de totes mides i colors, de totes les temàtiques i sistemes. Normalment es venen en format de llibre (tot i que de vegades també n’hi ha en capsa, amb alguns complements, com daus especials o figures).   Hi pot jugar tothom? Hi pot jugar tothom, de qualsevol edat. Normalment es marca els 12 anys com edat òptima per endinsar-se de forma autònoma als jocs de rol, però jugant amb un adult, es pot començar a partir dels 4 anys, sempre que s’adeqüin els temes i els reptes a la capacitat del nen. De fet els nens juguen constantment a rol, d’una forma no reglada i natural tot inventant-se constantment històries i personatges; així que per a ells és quelcom intrínsec.   Què li diríeu a algú que no hagi jugat mai però que senti certa curiositat pel tema? Que ho provi! Portem més de 20 anys jugant a rol, hem jugant amb centenars de persones i només en coneixem a unes poques, que es poden comptar amb els dits d’una mà, a qui no els hagi agradat, la resta n’han gaudit d’allò més, i molts s’han convertit en jugadors habituals. El fet de poder prendre les decisions d’un personatge i així col·laborar en la construcció d’un relat i no pas participar-hi passivament com s’esdevé mirant una pel·lícula o llegint un llibre, és una cosa que enganxa. A més és un acte social que comparteixes amb uns amics i també és un joc concebut per passar-s’ho bé i que permet abstreure’s de la quotidianitat.   Si no recordo malament Álex de la Iglesia va prologar un llibre de rol fa cosa de dos anys. Què suposa aquesta fita per a la indústria rolera? Sí, va fer el pròleg d’un joc publicat a Espanya al 2010. Ens sembla perfecte, tot el que serveixi per promocionar els jocs de rol és benvingut.   Per quin motiu vau decidir fundar una editorial de jocs de rol en català? Com a directors de joc estem acostumats a invertir molt de temps creant material per a les nostres partides i com a seguidors de les tendències i novetats en l’escena dels jocs de rol veiem moltes propostes interessants pel món que no apareixien al nostre país. Així que vam preguntar-nos “perquè no invertim aquest temps que dediquem a la nostra afició a publicar material que ens interessi?”.   Mateu: A més, per part meva crec que la cultura catalana té moltes llacunes que s’haurien d’omplir, hi falten llibres de gènere, revistes del cor, còmics i un llarg etcètera. Hem d’esperar que s’omplin soles? Jo vaig decidir fer l’esforç i emplenar un xic aquestes mancances publicant jocs de rol. Quim: Personalment em va engrescar l’idea d’aprendre una nova faceta en el món dels jocs de rol  en què en tots els anys de joc que portava mai hi havia entrat. Quan ho vam començar a parlar, crec que tots dos ens hi vam llençar de cap sense pensar-nos-ho!   Hi ha molta demanda de jocs de rol en català? Els jocs de rol, i més els que publica Maqui Edicions, són un nínxol molt petit. Tenim el pastís dels jocs (o dels llibres, que un joc de rol és ambdues coses), d’aquest pastís una petita part correspon als jocs de rol; del pastís dels jocs de rol una petita part correspon als jocs de rol “independents” o “indie” (que són els que bàsicament publiquem a Maqui); i del pastís dels jocs de rol “indie” una petita part correspon als que són en català: més que un pastís ja només queden unes engrunes! De vegades nosaltres mateixos fem broma dient que generem oferta per una demanda inexistent, però de fet ja és això, intentem generar interès cap als jocs de rol que van més enllà d’allò habitual, que ofereixen un gir (ja sigui temàtic o sistèmic) als jocs més tradicionals, per aquest motiu intentem mantenir els preus el més ajustats possible. Que hi hagi més vendes o menys no ens preocupa massa, Maqui no és una editorial amb un interès lucratiu, sinó cultural. Mentre puguem seguir fent allò que ens agrada i publicant jocs de rol interessants mirarem de seguir aportant el nostre granet de sorra a l’escena rolera catalana. A part, hem començat a desenvolupar una línia de jocs en la que hi hem posat forces esperances. Es tracta del que anomenem el corpus roler català. La intenció és que estigui conformat per jocs de tipus més “clàssic” que creiem que han de formar part de la cultura catalana: de la mateixa manera que ningú no discuteix que el Quixot, la Ilíada o La Fundació han de tenir la seva traducció al català, nosaltres creiem que hi ha jocs de rol que també n’han de formar part. De moment hem publicat Món de Monstres, que és un joc de l’escola del “Dragones y Mazmorras” (per cert, publicat per primera vegada a Espanya per Dalmau Carles, un editorial gironina); i  tenim pendent la traducció al català del joc de rol de producció autòctona espanyola més famós: l’Aquelarre.   Quins són els productes estrella de Maqui Edicions? Tots els jocs tenen unes vendes similars, així que no podem parlar de cap estrella. En quant a contingut, tots els jocs que hem tret tenen el seu què, que per això els hem publicat.   Mateu: Si em féssiu triar, em quedaria amb els dos últims (l’últim fill sempre fa més il·lusió…): “Un cèntim pels meus pensaments” i “Etern estiu”, són dos llibres que no només es gaudeixen jugant, la seva mateixa lectura ja és un gaudi. Quim: Cataus va tenir molt d’èxit, de fet està pràcticament esgotat, suposo que pel seu plantejament original de resolució d’accions i sobretot per la seva “assequibilitat”. Amb tot, em quedo amb el Sistema Solar, un joc on costa entrar-hi per tal com està escrit, però que t’obre un món de possibilitats infinites de joc i ambientacions.   Al pot petit és una col·lecció de jocs gratuïts de la vostra editorial… Maqui té un triple propòsit, primer promocionar els jocs de rol, segon promocionar els jocs de rol “innovadors” i tercer fer-ho en la nostra llengua. Per aquests motius vam decidir tenir una línia de jocs gratuïts, jocs que per les seves dimensions molts cops als jugadors els hi passaven per alt o els infravaloraven. Alt contingut roler en poc espai, i de franc! Si n’haguéssim de destacar algun, “Cthulhu tenebrós”, de Graham Wesley, ambientat en el món literari de terror i investigació de H.P. Lovecraft, ha tingut molt bona acceptació.   Moltes editorials, com la vostra, editen al mateix temps còmics i novel·les? Per què? El mercat dels jocs de rol és molt petit, tota aquella editorial que vulgui viure’n i que no ho faci en anglès o en francès ha de completar el seu catàleg amb altres materials més rendibles: jocs de taula, còmics, literatura…   Com veieu actualment el món de les editorials i botigues especialitzades en el rol? És un tema complicat, les noves tecnologies (impressió digital, internet, micromecenatge…) han fet que l’oferta de jocs s’hagi multiplicat, qualsevol persona pot escriure un joc i publicar-lo sense sortir de la seva habitació, s’han escurçat les distàncies entre els creadors i els aficionats i això és molt bo, tenim més jocs i més diversos, fantàstic! Però d’altra banda, el gruix d’aficionats és el mateix i com que molts consumeixen a través de la xarxa, les botigues físiques han vist reduïdes les seves vendes. Aquestes botigues són molt importants, són l’aparador; sense elles l’única manera que algú entri en contacte am els jocs de rol és a través d’algú altre, el que en limita les possibilitats d’expansió i afavoreix l’endogàmia lúdica: fatal! Aquest equilibri és complicat i no és pas exclusiu dels jocs de rol, passa el mateix a tots els sectors, el petit comerç té tot un repte, sobreviure en un mercat global.   Per acabar, podríeu relatar breument alguna escena èpica que hàgiu viscut a alguna partida? Mateu: Això en Quim que és amant de l’èpica, jo sóc més d’emocions quotidianes. Quim: Uf! Són molts anys de partides, hi ha hagut de tot, situacions èpiques, còmiques, emocionants… però no vull pas avorrir explicant batalletes… Diré només que el que més m’agrada d’una partida és quan l’aventura acaba rodada, és a dir, quan la història que hem fet entre tots pren cos i significat, i tens aquella sensació d’haver creat quelcom bo.   Entrevista realitzada per Roman Aixendri i publicada originalment a Revista Mirall.
*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.