Filosofia 200mg
,
08/11/2011 - 23:47
Filosofia

Braços de Pollastre, un conte col·lectiu

  • Aquest conte només és un inici d'història que voldria que aquella gent que el llegeix el vagi completant. Sempre he pensat que pel fet de llegir-la una història s'amplia. El lector també escriu, tanmateix s'ho guarda per a sí. Aquesta vegada però us convido a que completeu aquest conte. No importa com varii, l'important és que flueixi, que us atreviu a dir la vostra. No tingueu por d'escriure, tampoc passa res si ningú s'hi atreveix, tanmateix em semblava una proposta bonica.

 

Braços de pollastre

Braços de pollastre es va enamorar sense haver-ho pogut explicar. Aquella moto serra li havia jugat una molt mala passada. El seu cap carburava grans idees, potser les millors idees imaginables produïdes dins la biblioteca subaquàtica, però no tenia ales per a volar, només uns braços que semblaven els d'un pollastre desplomat. No importava que llegís molt, ni que els seus pensaments semblessin quasi reals. S'havia acostumat a viure de temporalitats imperfectes i, sobretot, s'alimentava de futurs inabastables.

Quan sortia de la biblioteca semblava un àngel, s'embolcallava amb l'aigua de la mateixa manera que els éssers de llum fan amb les seves vestimentes. Massa somnis. Volia ser l'ajuda dels demès perquè no volia ser la seva pròpia fortalesa. Aquell dia, Braços de pollastre va decidir que es dedicaria a ajudar a trobar núvia al noi que ella mateixa estimava. Malgrat no tenir capacitat per l'escriptura i sentir una timidesa massa eixordadora  com per poder parlar es va posar a crear els millors somnis, les millors meditacions i els millors desitjos per ajudar al Fred a enamorar l'Hivern.

 

Segueix en l'apartat de comentaris. Si no trobeu la continuació la podeu escriure vosaltres.
 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.

La filosofia com a forma de vida
20/08/2013 - 01:11
Què és la filosofia? Fa uns mesos demanava a les meves amistats que responguessin aquesta pregunta. Realment és difícil respondre-la, primerament perquè no és òbvia. Hi ha alguna cosa de relliscós en ella.
Llegir més
La nit dels sense sostre vivents, o article d'urgència
12/08/2013 - 23:28
Recordo un capítol de South Park que em va captivar. “La noche de los sin techo vivientes”. Versava sobre uns rodamóns que demanaven diners com si fossin zombies.
Llegir més
Ulleres sense vidre, reflexió sobre la condició humana
05/08/2013 - 23:00
Jo crec que vaig convertir-me en miop de tant desitjar portar ulleres. Volia amagar el meu nas i emmarcar els meus ulls perquè la gent deixés de fixar-se en les meves prominents vies olfactives.
Llegir més
El dia de la marmota espanyola
22/07/2013 - 14:16
" [...] Este juego de circo ecuestre era toda la política española, y mientras le contemplábamos embobados, la humanidad completaba su evolucion colonial y marítima, sin que nosotros tuviéramos de ello la menor noticia.
Llegir més
De primer plat, Bretón; de segon, "Cas Bárcenas"
15/07/2013 - 21:16
Per sort o per desgràcia acostumo a no mirar la televisió. Tanmateix aquest mes, a l’estar per les Terres de l’Ebre, m’he tragat tots els dies els noticiaris del migdia. Hi ha alguna cosa d’ells que em col·lapsa.
Llegir més
Era el meu Déu i eren els meus donettes
08/07/2013 - 21:02
Fa temps que no escric res massa irònic. Amb aquesta situació em sento molt estrany. És com si hagués perdut aquesta arma de tant utilitzar-la. Més o menys igual em va passar amb la meva fe. No me’n queda ni una gota.
Llegir més
"Si la Selecció Espanyola patís un accident..."
29/06/2013 - 14:02
Fa uns dies els canals de televisió13TV i Intereconomía es posaven les mans al cap per una constatació que havia donat el guionista Jair Domínguez al seu twitter.
Llegir més