Braços de Pollastre, un conte col·lectiu

• Aquest conte només és un inici d'història que voldria que aquella gent que el llegeix el vagi completant. Sempre he pensat que pel fet de llegir-la una història s'amplia. El lector també escriu, tanmateix s'ho guarda per a sí. Aquesta vegada però us convido a que completeu aquest conte. No importa com varii, l'important és que flueixi, que us atreviu a dir la vostra. No tingueu por d'escriure, tampoc passa res si ningú s'hi atreveix, tanmateix em semblava una proposta bonica.

Braços de pollastre

Braços de pollastre es va enamorar sense haver-ho pogut explicar. Aquella moto serra li havia jugat una molt mala passada. El seu cap carburava grans idees, potser les millors idees imaginables produïdes dins la biblioteca subaquàtica, però no tenia ales per a volar, només uns braços que semblaven els d'un pollastre desplomat. No importava que llegís molt, ni que els seus pensaments semblessin quasi reals. S'havia acostumat a viure de temporalitats imperfectes i, sobretot, s'alimentava de futurs inabastables.

Quan sortia de la biblioteca semblava un àngel, s'embolcallava amb l'aigua de la mateixa manera que els éssers de llum fan amb les seves vestimentes. Massa somnis. Volia ser l'ajuda dels demès perquè no volia ser la seva pròpia fortalesa. Aquell dia, Braços de pollastre va decidir que es dedicaria a ajudar a trobar núvia al noi que ella mateixa estimava. Malgrat no tenir capacitat per l'escriptura i sentir una timidesa massa eixordadora  com per poder parlar es va posar a crear els millors somnis, les millors meditacions i els millors desitjos per ajudar al Fred a enamorar l'Hivern.

Segueix en l'apartat de comentaris. Si no trobeu la continuació la podeu escriure vosaltres.