Filosofia 200mg
,
01/01/2012
Filosofia

CONTRAODA DEL RIDÍCUL

 

Si pujo cinc esglaons abans de què es tanqui la porta els meus pares em regalaran la Master System II. La porta es tanca després d’haver saltat al novè. Els pares no me la porten. Si la propera persona que passa pel carrer és una noia, l’any vinent tindré parella. Passa una noia, l’any vinent res de res. Creences i anhels de l’any 1994, Roman, 12 anys.
 
Em desperto, si obro els ulls i són més de les dues del matí al rellotge aprovaré l’examen de Lògica. Són just les dues del matí, només passen 20 segons. Aprovo l’examen de lògica amb bona nota. He guanyat poders que abans no tenia? No, simplement en aquest cas he passat a l’acció. He fet el que tocava.
 
Em fa una mica de vergonya reconèixer que he jugat a aquests tipus de joc que jo anomeno “jocs amulet”, que només serveixen per donar-me confiança. Recordo quan la meva àvia em va regalar una avellana a mode d’amulet tot assegurant-me “si portes aquest fruit sec a sobre mai vindran els extraterrestres. Jo tenia molta por a possibles abduccions quan era petit i això em va calmar. No ha vingut cap extraterrestre a buscar-me, tampoc hagués vingut si no l’hagués portat però hagués viscut menys tranquil.
 
La por fa que busquem la seguretat fora de nosaltres mateixos i també fa que veiem senyals i indicis en tot allò que passa. Què m’agrada una noia que es diu Diana, no paro de passar per davant d’una immobiliària que té el mateix nom. Sempre havia existit, estava davant de casa meva a Barcelona, però en aquell moment, el rètol “Diana immobiliària” es va convertir en una premonició. Allò volia dir alguna cosa: que jo estava massa capficat en Diana encara que pensés que significava que sortiria amb ella.
 
Les senyals, els símbols o les premonicions sí que tenen alguna cosa a dir-nos, crec jo. Ens volen dir que els nostres anhels ho són i que fins que no ho intentem o no els oblidem ens obligaran a donar-los-hi importància. Això vol dir que hem de lluitar per aconseguir-ho, que hem de fer algun esforç, que no només val desitjar, que sense acció no hi haurà recompensa o que la hi haurà molt poques vegades. 
 
Si escric aquest article i el publico, a part de despullar alguns sentiments meus i exposar-me a fer el ridícul, tu esbossaràs un somriure. 
*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.

La filosofia com a forma de vida
20/08/2013
Què és la filosofia? Fa uns mesos demanava a les meves amistats que responguessin aquesta pregunta. Realment és difícil respondre-la, primerament perquè no és òbvia. Hi ha alguna cosa de relliscós en ella.
Llegir més
La nit dels sense sostre vivents, o article d'urgència
12/08/2013
Recordo un capítol de South Park que em va captivar. “La noche de los sin techo vivientes”. Versava sobre uns rodamóns que demanaven diners com si fossin zombies.
Llegir més
Ulleres sense vidre, reflexió sobre la condició humana
05/08/2013
Jo crec que vaig convertir-me en miop de tant desitjar portar ulleres. Volia amagar el meu nas i emmarcar els meus ulls perquè la gent deixés de fixar-se en les meves prominents vies olfactives.
Llegir més
El dia de la marmota espanyola
22/07/2013
" [...] Este juego de circo ecuestre era toda la política española, y mientras le contemplábamos embobados, la humanidad completaba su evolucion colonial y marítima, sin que nosotros tuviéramos de ello la menor noticia.
Llegir més
De primer plat, Bretón; de segon, "Cas Bárcenas"
15/07/2013
Per sort o per desgràcia acostumo a no mirar la televisió. Tanmateix aquest mes, a l’estar per les Terres de l’Ebre, m’he tragat tots els dies els noticiaris del migdia. Hi ha alguna cosa d’ells que em col·lapsa.
Llegir més
Era el meu Déu i eren els meus donettes
08/07/2013
Fa temps que no escric res massa irònic. Amb aquesta situació em sento molt estrany. És com si hagués perdut aquesta arma de tant utilitzar-la. Més o menys igual em va passar amb la meva fe. No me’n queda ni una gota.
Llegir més
"Si la Selecció Espanyola patís un accident..."
29/06/2013
Fa uns dies els canals de televisió13TV i Intereconomía es posaven les mans al cap per una constatació que havia donat el guionista Jair Domínguez al seu twitter.
Llegir més