Filosofia 200mg
,
01/01/2012
Filosofia

CONTRAODA DEL RIDÍCUL

 

Si pujo cinc esglaons abans de què es tanqui la porta els meus pares em regalaran la Master System II. La porta es tanca després d’haver saltat al novè. Els pares no me la porten. Si la propera persona que passa pel carrer és una noia, l’any vinent tindré parella. Passa una noia, l’any vinent res de res. Creences i anhels de l’any 1994, Roman, 12 anys.
 
Em desperto, si obro els ulls i són més de les dues del matí al rellotge aprovaré l’examen de Lògica. Són just les dues del matí, només passen 20 segons. Aprovo l’examen de lògica amb bona nota. He guanyat poders que abans no tenia? No, simplement en aquest cas he passat a l’acció. He fet el que tocava.
 
Em fa una mica de vergonya reconèixer que he jugat a aquests tipus de joc que jo anomeno “jocs amulet”, que només serveixen per donar-me confiança. Recordo quan la meva àvia em va regalar una avellana a mode d’amulet tot assegurant-me “si portes aquest fruit sec a sobre mai vindran els extraterrestres. Jo tenia molta por a possibles abduccions quan era petit i això em va calmar. No ha vingut cap extraterrestre a buscar-me, tampoc hagués vingut si no l’hagués portat però hagués viscut menys tranquil.
 
La por fa que busquem la seguretat fora de nosaltres mateixos i també fa que veiem senyals i indicis en tot allò que passa. Què m’agrada una noia que es diu Diana, no paro de passar per davant d’una immobiliària que té el mateix nom. Sempre havia existit, estava davant de casa meva a Barcelona, però en aquell moment, el rètol “Diana immobiliària” es va convertir en una premonició. Allò volia dir alguna cosa: que jo estava massa capficat en Diana encara que pensés que significava que sortiria amb ella.
 
Les senyals, els símbols o les premonicions sí que tenen alguna cosa a dir-nos, crec jo. Ens volen dir que els nostres anhels ho són i que fins que no ho intentem o no els oblidem ens obligaran a donar-los-hi importància. Això vol dir que hem de lluitar per aconseguir-ho, que hem de fer algun esforç, que no només val desitjar, que sense acció no hi haurà recompensa o que la hi haurà molt poques vegades. 
 
Si escric aquest article i el publico, a part de despullar alguns sentiments meus i exposar-me a fer el ridícul, tu esbossaràs un somriure. 
*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.

URVIART#1, Reflexió sobre el moviment
19/11/2013
Un buit immens, un gran no-res com a potència d’alguna cosa. Espai en blanc, marbre sense tallar i centenars de milers de possibilitats dansant tot aproximant-se a la realització.
Llegir més
MosS.O.S. d'esquadra
15/11/2013
Els sentiments poden arribar a dificultar l’acte de pensar. Una emoció intensa pot emboirar l’enteniment de tal manera que ens avoqui a fer judicis ràpids i segats.
Llegir més
El foraster
02/11/2013
La primera vegada que vaig anar a Barcelona per estar-m’hi uns dies la tornada a Campredó se’m va fer estranya. Sentia a la gent parlar d’una altra manera, actuar diferent. Però no eren ells.
Llegir més
La sentència d'Estrasburg
29/10/2013
Aprofitant la festa del cinema i que veure un film costa 2'90 euros vaig anar a veure “Prisioneros”. Esperava passar una bona estona i m'ho vaig passar molt malament, però em vaig sentir molt gratificat .
Llegir més
Pren-t'ho amb filosofia!
10/10/2013
Collons! És molt greu! Què ningú té sentiments per aquí? No, no estic recitant Shakespeare, estic indignat després d’haver-me trobat fa uns dies a un altre treballador d’ONG i haver-me atrevit a mantenir un breu diàleg amb ell.
Llegir més
Quico el Célio o, surt de casa i gaudeix!
28/09/2013
Què és la senzillesa? Possiblement és allò que trobes sense buscar-ho. És allò que et busca a tu des de l’espontaneïtat i l’alegria. “Senzill” és gaudir amb poca cosa tot agafant consciència de lo molt que és.
Llegir més
I tu, ets masoquista o et va el sado?
14/09/2013
Si la vida tingués banda sonora els núvols em regalarien Joan Valent, Insula Poètica. Plou una mica i quan cauen quatre gotes i cavalca la fresca és que és temps d’enyorança, almenys ho és per a mi.
Llegir més