Jump to navigation
Fardellet de somnis
El dit petit d’en Pablo Diego José se queixa,
n’està fart de pertànyer a un peu.
Preferiria que el tallessin, si cal de soc-rel.
Per les nits somia amb llenços, colors i textures.
De dia intenta treure el cap per veure el cel
i s’imagina que és com la sal o com un somni,
que és dissol amb aigua i que l’aigua es torna mel.
De quant en quant busca pedres grosses
per fer perdre l’equilibri del cos del qual n’és pres.
Ara s’etziba una gran hòstia i Nepomuceno crida.
Ara s’infla, cou i s’adoloreix tot posant-se blau i vermell.
Pel carrer d’Avinyó el trauen a passejar i s’enamora d’un cos;
Francisco de Paula Juan l’obvia, ell busca pinzells.
Idealista buscant somnis, per Horta de Sant Joan,
allí hauria volgut quedar-se, tota la seva vida en zel.
Picasso anhelava ser Velázquez alguna de les seves nits,
el seu dit anhelava fugir, marxar,... escapar-se d’ell.
Fardellet de somnis contra Urà fet de cubs de Rubik,
dintre del seu calcetí buscant trencar-lo, esperant estels.
Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.
