Fardellet de somnis

Fardellet de somnis

El dit petit d’en Pablo Diego José se queixa,

n’està fart de pertànyer a un peu.

Preferiria que el tallessin, si cal de soc-rel.

Per les nits somia amb llenços, colors i textures.

De dia intenta treure el cap per veure el cel

i s’imagina que és com la sal o com un somni,

que és dissol amb aigua i que l’aigua es torna mel.

De quant en quant busca pedres grosses

per fer perdre l’equilibri del cos del qual n’és pres.

Ara s’etziba una gran hòstia i Nepomuceno crida.

Ara s’infla, cou i s’adoloreix tot posant-se blau i vermell.

Pel carrer d’Avinyó el trauen a passejar i s’enamora d’un cos;

Francisco de Paula Juan l’obvia, ell busca pinzells.

Idealista buscant somnis, per Horta de Sant Joan,

allí hauria volgut quedar-se, tota la seva vida en zel.

Picasso anhelava ser Velázquez alguna de les seves nits,

el seu dit anhelava fugir, marxar,... escapar-se d’ell.

Fardellet de somnis contra Urà fet de cubs de Rubik,

dintre del seu calcetí buscant trencar-lo, esperant estels.