,
21/09/2017 - 00:00
Filosofia
Picasso's toe in love
Foto:
by Toni Ruiz

Fardellet de somnis

Fardellet de somnis

El dit petit d’en Pablo Diego José se queixa,

n’està fart de pertànyer a un peu.

Preferiria que el tallessin, si cal de soc-rel.

Per les nits somia amb llenços, colors i textures.

De dia intenta treure el cap per veure el cel

i s’imagina que és com la sal o com un somni,

que és dissol amb aigua i que l’aigua es torna mel.

De quant en quant busca pedres grosses

per fer perdre l’equilibri del cos del qual n’és pres.

Ara s’etziba una gran hòstia i Nepomuceno crida.

Ara s’infla, cou i s’adoloreix tot posant-se blau i vermell.

Pel carrer d’Avinyó el trauen a passejar i s’enamora d’un cos;

Francisco de Paula Juan l’obvia, ell busca pinzells.

Idealista buscant somnis, per Horta de Sant Joan,

allí hauria volgut quedar-se, tota la seva vida en zel.

Picasso anhelava ser Velázquez alguna de les seves nits,

el seu dit anhelava fugir, marxar,... escapar-se d’ell.

Fardellet de somnis contra Urà fet de cubs de Rubik,

dintre del seu calcetí buscant trencar-lo, esperant estels.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.

11/04/2011 - 13:00
*/ /*-->*/
29/03/2011 - 19:14
*/ /*-->*/
18/03/2011 - 18:49
*/ /*-->*/
10/03/2011 - 10:16
Anava jo tot atrafegat. Pensatiu. Sí, ho sé, això no té res d'original. Em van parar. A Barcelona que et parin és de lo més habitual. Jo anava mirant cap al terra, com si em pesés molt el cap. De sobte vaig notar com em feien un placatge.
02/03/2011 - 22:55
Potser sí, estava una mica empipat. Però és que a l'altra banda del mostrador el secretari es mostrava apàtic. No em mirava als ulls i es limitava a repetir “jo no en puc fer res”. Quins collons!