Jump to navigation
El segle XXI ha despertat carregat de malestar i de temors. Però pitjor que això, el nostre segle és un segle de desencant. S’ha perdut la confiança en la classe política, empresarial i fins i tot en la societat. Per a més inri aquesta pèrdua de confiança no s’està traduint en una acció per enderrocar allò que es considera perniciós i/o malintencionat.
La ironia amb què ens trobem és la següent: sabem que les coses van malament però a la pràctica actuem com si anessin a la perfecció. El filòsof Josep Maria Esquirol ho expressa encara millor, “pensem com a vegetarians i actuem com a carnívors.” Hem perdut les il·lusions però en la nostra vida quotidiana fem veure que estem il·lusionats. Seguim perpetrant el moviment d’un sistema que estem veient que no funciona, ens aixopluguem encara en la classe política, eclesiàstica i empresarial quan sabem que aquí, al nostre país, aquests no faran res per nosaltres.
És per això que em vaig decidir a fer la tesina de final de màster sobre el tema de la melancolia, el desencant i la incoherència entre pensament i acció que ens està movent avui dia. Per primera vegada a la història es creu que saber no ofereix cap poder, abans al contrari, es creu que és una càrrega feixuga. El saber actual és el de la catàstrofe, el de que tot anirà malament. Per aquest motiu, a la tesina, he pretès recuperar la filosofia hel·lenística per ser aquesta una filosofia dedicada a poder ser posada en pràctica, una filosofia que atorgui cert poder a qui la practica.
He publicat la tesina en format e-book a un preu d’2,99€ dels quals jo m n’emporto 1,45 €. L’he decidit publicar perquè avui en dia poca gent es dedica a comprar filosofia i fins i tot jo pensava que no era digne cobrar de la filosofia però és un esforç que he fet i que per tant, al final, s’ha de poder traduir en un sosteniment per a la vida. Així que qui vulgui pot comprar el llibre El quinismo, la respuesta de Sloterdijk a la Ilustración (prem al títol del llibre per veure l’enllaç). Cal avisar que és un llibre d’investigació i que requereix cert esforç per poder entendre’l ja que es fa anàlisi del procés il·lustrat, de la Teoria Crítica i de les possibilitats de l’humor dintre de la filosofia.
També, des de fa temps, considero que la gent s’ha de tornar a agrupar en projectes comuns, allí on senti que forma part d’una comunitat i que aquesta passi per ser productiva més que de despesa. Perquè allí on un sent que té alguna cosa a aportar se sent gratificat sense que la gratificació sigui merament econòmica. Associar-se en grups artístics com van fer la generació del 27, per exemple, o com feien els de Els 4 gats. S’ha d’apostar per una interacció cara a cara i no tant virtual perquè virtualment els llaços sempre són dèbils.
Jo ara mateix desitjaria fer una “Pensadoria”. De la mateixa manera que hi ha carnisseries que dispensen carn una pensadoria dispensaria pensaments, idees. Serien tant idees i reflexions per poder afrontar millor els problemes actuals com per poder crear i innovar tant en l’àmbit del pensament com en el de l’art. Només pel fet d’ajuntar-se a tractar una problemàtica en grups és més fàcil sortir-se'n; sense que ningú busqui ser líder explícit, sinó formant part d’iguals que tenen perspectives diferents sobre una mateixa problemàtica i diferents solucions. Una pensadoria per intentar mirar de quina manera es pot tornar a atorgar dignitat a la gent que ara estem patint i que té un potencial creatiu impressionant (perquè tothom té potencial, només cal valor i esforç per desplegar-lo).
Fernando Prats, el ingeniero de la portada y maquetaje. (Éter)namente agradecido. Gracias por motivarme a escribir.
Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.
