,
08/10/2012
Filosofia

He publicat un llibre o, la filosofia encara no ha mort.

 

El segle XXI ha despertat carregat de malestar i de temors. Però pitjor que això, el nostre segle és un segle de desencant. S’ha perdut la confiança en la classe política, empresarial i fins i tot en la societat. Per a més inri aquesta pèrdua de confiança no s’està traduint en una acció per enderrocar allò que es considera perniciós i/o malintencionat.

La ironia amb què ens trobem és la següent: sabem que les coses van malament però a la pràctica actuem com si anessin a la perfecció. El filòsof Josep Maria Esquirol ho expressa encara millor, “pensem com a vegetarians i actuem com a carnívors.” Hem perdut les il·lusions però en la nostra vida quotidiana fem veure que estem il·lusionats. Seguim perpetrant el moviment d’un sistema que estem veient que no funciona, ens aixopluguem encara en la classe política, eclesiàstica i empresarial quan sabem que aquí, al nostre país, aquests no faran res per nosaltres.

És per això que em vaig decidir a fer la tesina de final de màster sobre el tema de la melancolia, el desencant i la incoherència entre pensament i acció que ens està movent avui dia. Per primera vegada a la història es creu que saber no ofereix cap poder, abans al contrari, es creu que és una càrrega feixuga. El saber actual és el de la catàstrofe, el de que tot anirà malament. Per aquest motiu, a la tesina, he pretès recuperar la filosofia hel·lenística per ser aquesta una filosofia dedicada a poder ser posada en pràctica, una filosofia que atorgui cert poder a qui la practica.

He publicat la tesina en format e-book a un preu d’2,99€ dels quals jo m n’emporto 1,45 €. L’he decidit publicar perquè avui en dia poca gent es dedica a comprar filosofia i fins i tot jo pensava que no era digne cobrar de la filosofia però és un esforç que he fet i que per tant, al final, s’ha de poder traduir en un sosteniment per a la vida. Així que qui vulgui pot comprar el llibre El quinismo, la respuesta de Sloterdijk a la Ilustración (prem al títol del llibre per veure l’enllaç). Cal avisar que és un llibre d’investigació i que requereix cert esforç per poder entendre’l ja que es fa anàlisi del procés il·lustrat, de la Teoria Crítica i de les possibilitats de l’humor dintre de la filosofia.

També, des de fa temps, considero que la gent s’ha de tornar a agrupar en projectes comuns, allí on senti que forma part d’una comunitat i que aquesta passi per ser productiva més que de despesa. Perquè allí on un sent que té alguna cosa a aportar se sent gratificat sense que la gratificació sigui merament econòmica. Associar-se en grups artístics com van fer la generació del 27, per exemple, o com feien els de Els 4 gats. S’ha d’apostar per una interacció cara a cara i no tant virtual perquè virtualment els llaços sempre són dèbils.

Jo ara mateix desitjaria fer una “Pensadoria”. De la mateixa manera que hi ha carnisseries que dispensen carn una pensadoria dispensaria pensaments, idees. Serien tant idees i reflexions per poder afrontar millor els problemes actuals com per poder crear i innovar tant en l’àmbit del pensament com en el de l’art. Només pel fet d’ajuntar-se a tractar una problemàtica en grups és més fàcil sortir-se'n; sense que ningú busqui ser líder explícit, sinó formant part d’iguals que tenen perspectives diferents sobre una mateixa problemàtica i diferents solucions. Una pensadoria per intentar mirar de quina manera es pot tornar a atorgar dignitat a la gent que ara estem patint i que té un potencial creatiu impressionant (perquè tothom té potencial, només cal valor i esforç per desplegar-lo).

 

 

Fernando Prats, el ingeniero de la portada y maquetaje. (Éter)namente agradecido. Gracias por motivarme a escribir. 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.

19/11/2013
Un buit immens, un gran no-res com a potència d’alguna cosa. Espai en blanc, marbre sense tallar i centenars de milers de possibilitats dansant tot aproximant-se a la realització.
15/11/2013
Els sentiments poden arribar a dificultar l’acte de pensar. Una emoció intensa pot emboirar l’enteniment de tal manera que ens avoqui a fer judicis ràpids i segats.
02/11/2013
La primera vegada que vaig anar a Barcelona per estar-m’hi uns dies la tornada a Campredó se’m va fer estranya. Sentia a la gent parlar d’una altra manera, actuar diferent. Però no eren ells.
29/10/2013
Aprofitant la festa del cinema i que veure un film costa 2'90 euros vaig anar a veure “Prisioneros”. Esperava passar una bona estona i m'ho vaig passar molt malament, però em vaig sentir molt gratificat .
10/10/2013
Collons! És molt greu! Què ningú té sentiments per aquí? No, no estic recitant Shakespeare, estic indignat després d’haver-me trobat fa uns dies a un altre treballador d’ONG i haver-me atrevit a mantenir un breu diàleg amb ell.
28/09/2013
Què és la senzillesa? Possiblement és allò que trobes sense buscar-ho. És allò que et busca a tu des de l’espontaneïtat i l’alegria. “Senzill” és gaudir amb poca cosa tot agafant consciència de lo molt que és.
14/09/2013
Si la vida tingués banda sonora els núvols em regalarien Joan Valent, Insula Poètica. Plou una mica i quan cauen quatre gotes i cavalca la fresca és que és temps d’enyorança, almenys ho és per a mi.