Jump to navigation
Tortosa després de la III Revolució Digital ja no és allò que era. Ja fa anys que ningú recorda com es vivia abans. La gent té por, és normal. Cada dos per tres el sistema operatiu es “penja”. De sobte ja és de nit i tothom a dormir, encara que siguin les 12 del migdia. La nit és perillosa des de fa més de mil anys. “Error dins del sistema” i comença la diàspora. La via pública és un perill, és molt inestable; després d'establir-ne el nou format no se sap mai quina forma tindrà, ni quins carrers.
El President de Tortosa és un cervell connectat a diversos sensors. Els tortosins l'anomenen “l'amo de la finca”. "La Finca" és el programa que el cervell va dissenyar i que els moribunds varen votar. Fa més de dos mil anys que són aquells qui estan més a prop de morir qui voten a la ciutat del Molt Baix i Escàs Ebre. El del “cotxe Fúnebre”, la mà dreta de “l'amo de la finca", va a buscar aquells que ja estan a punt de expirar per tal que manifestin el seu vot.
Durant la època clàssica ja se sabia que els moribunds podien fer decantar un vot. Per això els alcaldes de poble d'aquells temps els anaven a “visitar” i, de vegades, fins i tot els acompanyaven a les urnes. Ara, el vot és exclusivitat seua. L'argument: aquell qui està a punt de morir deixa de ser egoista i pot decidir de manera objectiva i en benefici de la comunitat.
Tot plegat “L'amo de la finca” no se'n surt massa bé. Els moribunds, però, el van votar i van decidir que manés fins esgotar les seues neurones i bits. A la plaça del poble, quan la gent s'hi atreveix a passejar, es comenta que potser haurien de mirar de fer-ne alguna cosa al respecte. La gent té por de “l'amo de la finca”. Les coses no canvien, es respira la por als carrers. El sistema operatiu de Tortosa “S.A.” està dissenyat per què la gent sigui políticament correcta. Quan algú vol queixar-se del mal funcionament d'algun programari experimenta un bloqueig de dades dins del seu cervell. Reset
Avui és el dia de la Mare de Zeus de la Cinta de cassette. Durant aquesta celebració mai hi ha hagut cap error de sistema. El President de Tortosa es connecta a l'altar major, apareixen uns hologrames que simulen criatures angelicals. Es beneeix el DVD sagrat, la gent se'l col·loca a la boca, és el programari del ciutadà cívic del nou any, amb les noves regles. Amén.
Hi ha un nen a primera fila, porta un crucifix. Es nota que mai ha estat programat. Sembla neguitós, i se'l veu entremaliat. La seva mare es posa nerviosa. Ha d'anar a buscar el DVD però li fa vergonya portar el nen. Es posa a la fila. A lo pitjor li posen el programari “d'indigent” aquest any si veuen que el nen juga i no para atent. Fins als 10 anys no es pot programar un cervell, el seu fill en té només 8.
La gent passa desfilant, el nen segueix a la seva mare i quan arriba a l'altura de “l'amo de la finca”, tot pensant que és un núvol de sucre, comença a empalar-lo. Quins cops li pega!!! La gent se sorprèn. El programa deixa de funcionar. Tot torna a ser real, res de virtual. Algú comenta “òndia, què fàcil que és canviar les coses!”. Algú altre, amb veu baixa, li replica a un amic “I ara què passarà?” a lo que l'amic respon “Doncs que ara segurament haurem de pensar i actuar per nosaltres mateixos, ara bé lo més pesat.”
Instal·lant nou programari lliure, no desconnecteu l'ordinador.
Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.
