,
28/11/2011
Filosofia

L'AMO DE LA FINCA DE TORTOSA

Tortosa després de la III Revolució Digital ja no és allò que era. Ja fa anys que ningú recorda com es vivia abans. La gent té por, és normal. Cada dos per tres el sistema operatiu es “penja”. De sobte ja és de nit i tothom a dormir, encara que siguin les 12 del migdia. La nit és perillosa des de fa més de mil anys. “Error dins del sistema” i comença la diàspora. La via pública és un perill, és molt inestable; després d'establir-ne el nou format no se sap mai quina forma tindrà, ni quins carrers.

 

El President de Tortosa és un cervell connectat a diversos sensors. Els tortosins l'anomenen “l'amo de la finca”. "La Finca" és el programa que el cervell va dissenyar i que els moribunds varen votar. Fa més de dos mil anys que són aquells qui estan més a prop de morir qui voten a la ciutat del Molt Baix i Escàs Ebre. El del “cotxe Fúnebre”, la mà dreta de “l'amo de la finca", va a buscar aquells que ja estan a punt de expirar per tal que manifestin el seu vot.

 

Durant la època clàssica ja se sabia que els moribunds podien fer decantar un vot. Per això els alcaldes de poble d'aquells temps els anaven a “visitar” i, de vegades, fins i tot els acompanyaven a les urnes. Ara, el vot és exclusivitat seua. L'argument: aquell qui està a punt de morir deixa de ser egoista i pot decidir de manera objectiva i en benefici de la comunitat.

 

Tot plegat “L'amo de la finca” no se'n surt massa bé. Els moribunds, però, el van votar i van decidir que manés fins esgotar les seues neurones i bits. A la plaça del poble, quan la gent s'hi atreveix a passejar, es comenta que potser haurien de mirar de fer-ne alguna cosa al respecte. La gent té por de “l'amo de la finca”. Les coses no canvien, es respira la por als carrers. El sistema operatiu de Tortosa “S.A.” està dissenyat per què la gent sigui políticament correcta. Quan algú vol queixar-se del mal funcionament d'algun programari experimenta un bloqueig de dades dins del seu cervell. Reset

 

Avui és el dia de la Mare de Zeus de la Cinta de cassette. Durant aquesta celebració mai hi ha hagut cap error de sistema. El President de Tortosa es connecta a l'altar major, apareixen uns hologrames que simulen criatures angelicals. Es beneeix el DVD sagrat, la gent se'l col·loca a la boca, és el programari del ciutadà cívic del nou any, amb les noves regles. Amén.

 

Hi ha un nen a primera fila, porta un crucifix. Es nota que mai ha estat programat. Sembla neguitós, i se'l veu entremaliat. La seva mare es posa nerviosa. Ha d'anar a buscar el DVD però li fa vergonya portar el nen. Es posa a la fila. A lo pitjor li posen el programari “d'indigent” aquest any si veuen que el nen juga i no para atent. Fins als 10 anys no es pot programar un cervell, el seu fill en té només 8.

 

La gent passa desfilant, el nen segueix a la seva mare i quan arriba a l'altura de “l'amo de la finca”, tot pensant que és un núvol de sucre, comença a empalar-lo. Quins cops li pega!!! La gent se sorprèn. El programa deixa de funcionar. Tot torna a ser real, res de virtual. Algú comenta “òndia, què fàcil que és canviar les coses!”. Algú altre, amb veu baixa, li replica a un amic “I ara què passarà?” a lo que l'amic respon “Doncs que ara segurament haurem de pensar i actuar per nosaltres mateixos, ara bé lo més pesat.”

 

Instal·lant nou programari lliure, no desconnecteu l'ordinador.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.

19/11/2013
Un buit immens, un gran no-res com a potència d’alguna cosa. Espai en blanc, marbre sense tallar i centenars de milers de possibilitats dansant tot aproximant-se a la realització.
15/11/2013
Els sentiments poden arribar a dificultar l’acte de pensar. Una emoció intensa pot emboirar l’enteniment de tal manera que ens avoqui a fer judicis ràpids i segats.
02/11/2013
La primera vegada que vaig anar a Barcelona per estar-m’hi uns dies la tornada a Campredó se’m va fer estranya. Sentia a la gent parlar d’una altra manera, actuar diferent. Però no eren ells.
29/10/2013
Aprofitant la festa del cinema i que veure un film costa 2'90 euros vaig anar a veure “Prisioneros”. Esperava passar una bona estona i m'ho vaig passar molt malament, però em vaig sentir molt gratificat .
10/10/2013
Collons! És molt greu! Què ningú té sentiments per aquí? No, no estic recitant Shakespeare, estic indignat després d’haver-me trobat fa uns dies a un altre treballador d’ONG i haver-me atrevit a mantenir un breu diàleg amb ell.
28/09/2013
Què és la senzillesa? Possiblement és allò que trobes sense buscar-ho. És allò que et busca a tu des de l’espontaneïtat i l’alegria. “Senzill” és gaudir amb poca cosa tot agafant consciència de lo molt que és.
14/09/2013
Si la vida tingués banda sonora els núvols em regalarien Joan Valent, Insula Poètica. Plou una mica i quan cauen quatre gotes i cavalca la fresca és que és temps d’enyorança, almenys ho és per a mi.