,
29/04/2020
Filosofia
They live
Foto:
Toni Ruiz

La ideologia són les ulleres amb què mirem la realitat

Per a que intuïm fins on la pròpia ideologia fa que manipulem la nostra percepció de la realitat per adequar-la al nostre pensament, podem veure a l'astrònom Tycho Brahe, que anys després de la proposta copernicana heliocèntrica, va proposar un model heliogeocèntric defensant que tots els planetes girarien al voltant del Sol, mentre que considerava que el mateix Sol giraria al voltant de la Terra.
 
El cas és que aquest astrònom va defensar que la Terra era el centre de l'Univers i que romania estàtica i va centrar-se, per justificar-ho, amb l'observació que els estels no semblen moure's i, en cas que la Terra es mogués, sí que haurien de mostrar moviment aparent. El cas és que degut a prejudicis de l'època (com el fet de pensar que els estels estaven molt més a prop del que en realitat estan) juntament amb la manca de perspectiva de l'època quant a astronomia i afegint-li una cosmovisió cristiana, ja tenim una teoria científica defensada com a vertadera, però errònia.
 
Perquè us feu una idea de fins on arriben els prejudicis, quan l'astronàuta Gagarin va tornar de l'espai exterior li van preguntar si havia vist a Déu, perquè la imatge del cel era aristotèlica cristiana, encara. I és que Gagarin, home de fe, esperava veure'l (com Son Goku quan puja al cel i es troba a Popo).
 
Imaginem-nos si en ciència ja passen aquestes coses, que adapten les estadístiques i observacions a certs prejudicis i interessos, què farà el propi individu respecte la seva percepció sobre la realitat social, econòmica i política, influenciada per la seva pròpia manca de perspectiva adobada amb un excés de notícies que només fan que generar tensió.
 
M'atreviria a dir que molta gent que ara critica al Govern socialista i que el titlla de chavista, defensaria la majoria de propostes, sinó totes, si vinguessin aplicades pel seu model de partit polític preferit. Evidentment, en aquest cas, els que defensen el socialisme tendirien a criticar el que ara justifiquen.
 
No dic tothom, però sí molta gent. Tampoc dic que el PSOE ho estigui fent bé. Només dic que tendirem a disculpar o a agrair aquells actes, en partits afins a la nostra ideologia, que si per contra els portessin a terme partits contraposats podríem arribar a castigar amb totes les nostres forces.
 
El problema més greu ve quan la nostra ideologia fa que interpretem tot allò no afí a nosaltres com un perill i tot allò afí a nosaltres com quelcom a defensar o a justificar. En això els mitjans de comunicació i periodistes tenen una responsabilitat. El fet de comptar amb experts que convidin a la reflexió i no a opinadors sofistes que convidin a generar tensió sempre promourà una maduresa social i perspectiva per aproximar-nos a una crítica desinteressada.
 
Ara mateix ens estem alimentant de la nostra ideologia de manera indiscriminada, el nivell de qualitat de molts articles de diaris és de trinxera i no de reflexió, com si es tractés d'una guerra i no d'un problema social i sanitari. Posats a fer, busquem una ideologia basada en no prèmer el gatell massa ràpid o correrem el risc de disparar indiscriminadament com malauradament ja està passant. Sobretot ara que els bots promouen corrents d'opinió per decantar el nostre punt de vista al seu favor. Ara cal més distanciament que mai, només la perspectiva ens pot aproximar una mica a la veritat.
  
 
*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.

20/08/2013
Què és la filosofia? Fa uns mesos demanava a les meves amistats que responguessin aquesta pregunta. Realment és difícil respondre-la, primerament perquè no és òbvia. Hi ha alguna cosa de relliscós en ella.
12/08/2013
Recordo un capítol de South Park que em va captivar. “La noche de los sin techo vivientes”. Versava sobre uns rodamóns que demanaven diners com si fossin zombies.
05/08/2013
Jo crec que vaig convertir-me en miop de tant desitjar portar ulleres. Volia amagar el meu nas i emmarcar els meus ulls perquè la gent deixés de fixar-se en les meves prominents vies olfactives.
22/07/2013
" [...] Este juego de circo ecuestre era toda la política española, y mientras le contemplábamos embobados, la humanidad completaba su evolucion colonial y marítima, sin que nosotros tuviéramos de ello la menor noticia.
15/07/2013
Per sort o per desgràcia acostumo a no mirar la televisió. Tanmateix aquest mes, a l’estar per les Terres de l’Ebre, m’he tragat tots els dies els noticiaris del migdia. Hi ha alguna cosa d’ells que em col·lapsa.
08/07/2013
Fa temps que no escric res massa irònic. Amb aquesta situació em sento molt estrany. És com si hagués perdut aquesta arma de tant utilitzar-la. Més o menys igual em va passar amb la meva fe. No me’n queda ni una gota.
29/06/2013
Fa uns dies els canals de televisió13TV i Intereconomía es posaven les mans al cap per una constatació que havia donat el guionista Jair Domínguez al seu twitter.