,
29/04/2020
Filosofia
They live
Foto:
Toni Ruiz

La ideologia són les ulleres amb què mirem la realitat

Per a que intuïm fins on la pròpia ideologia fa que manipulem la nostra percepció de la realitat per adequar-la al nostre pensament, podem veure a l'astrònom Tycho Brahe, que anys després de la proposta copernicana heliocèntrica, va proposar un model heliogeocèntric defensant que tots els planetes girarien al voltant del Sol, mentre que considerava que el mateix Sol giraria al voltant de la Terra.
 
El cas és que aquest astrònom va defensar que la Terra era el centre de l'Univers i que romania estàtica i va centrar-se, per justificar-ho, amb l'observació que els estels no semblen moure's i, en cas que la Terra es mogués, sí que haurien de mostrar moviment aparent. El cas és que degut a prejudicis de l'època (com el fet de pensar que els estels estaven molt més a prop del que en realitat estan) juntament amb la manca de perspectiva de l'època quant a astronomia i afegint-li una cosmovisió cristiana, ja tenim una teoria científica defensada com a vertadera, però errònia.
 
Perquè us feu una idea de fins on arriben els prejudicis, quan l'astronàuta Gagarin va tornar de l'espai exterior li van preguntar si havia vist a Déu, perquè la imatge del cel era aristotèlica cristiana, encara. I és que Gagarin, home de fe, esperava veure'l (com Son Goku quan puja al cel i es troba a Popo).
 
Imaginem-nos si en ciència ja passen aquestes coses, que adapten les estadístiques i observacions a certs prejudicis i interessos, què farà el propi individu respecte la seva percepció sobre la realitat social, econòmica i política, influenciada per la seva pròpia manca de perspectiva adobada amb un excés de notícies que només fan que generar tensió.
 
M'atreviria a dir que molta gent que ara critica al Govern socialista i que el titlla de chavista, defensaria la majoria de propostes, sinó totes, si vinguessin aplicades pel seu model de partit polític preferit. Evidentment, en aquest cas, els que defensen el socialisme tendirien a criticar el que ara justifiquen.
 
No dic tothom, però sí molta gent. Tampoc dic que el PSOE ho estigui fent bé. Només dic que tendirem a disculpar o a agrair aquells actes, en partits afins a la nostra ideologia, que si per contra els portessin a terme partits contraposats podríem arribar a castigar amb totes les nostres forces.
 
El problema més greu ve quan la nostra ideologia fa que interpretem tot allò no afí a nosaltres com un perill i tot allò afí a nosaltres com quelcom a defensar o a justificar. En això els mitjans de comunicació i periodistes tenen una responsabilitat. El fet de comptar amb experts que convidin a la reflexió i no a opinadors sofistes que convidin a generar tensió sempre promourà una maduresa social i perspectiva per aproximar-nos a una crítica desinteressada.
 
Ara mateix ens estem alimentant de la nostra ideologia de manera indiscriminada, el nivell de qualitat de molts articles de diaris és de trinxera i no de reflexió, com si es tractés d'una guerra i no d'un problema social i sanitari. Posats a fer, busquem una ideologia basada en no prèmer el gatell massa ràpid o correrem el risc de disparar indiscriminadament com malauradament ja està passant. Sobretot ara que els bots promouen corrents d'opinió per decantar el nostre punt de vista al seu favor. Ara cal més distanciament que mai, només la perspectiva ens pot aproximar una mica a la veritat.
  
 
*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.

19/11/2013
Un buit immens, un gran no-res com a potència d’alguna cosa. Espai en blanc, marbre sense tallar i centenars de milers de possibilitats dansant tot aproximant-se a la realització.
15/11/2013
Els sentiments poden arribar a dificultar l’acte de pensar. Una emoció intensa pot emboirar l’enteniment de tal manera que ens avoqui a fer judicis ràpids i segats.
02/11/2013
La primera vegada que vaig anar a Barcelona per estar-m’hi uns dies la tornada a Campredó se’m va fer estranya. Sentia a la gent parlar d’una altra manera, actuar diferent. Però no eren ells.
29/10/2013
Aprofitant la festa del cinema i que veure un film costa 2'90 euros vaig anar a veure “Prisioneros”. Esperava passar una bona estona i m'ho vaig passar molt malament, però em vaig sentir molt gratificat .
10/10/2013
Collons! És molt greu! Què ningú té sentiments per aquí? No, no estic recitant Shakespeare, estic indignat després d’haver-me trobat fa uns dies a un altre treballador d’ONG i haver-me atrevit a mantenir un breu diàleg amb ell.
28/09/2013
Què és la senzillesa? Possiblement és allò que trobes sense buscar-ho. És allò que et busca a tu des de l’espontaneïtat i l’alegria. “Senzill” és gaudir amb poca cosa tot agafant consciència de lo molt que és.
14/09/2013
Si la vida tingués banda sonora els núvols em regalarien Joan Valent, Insula Poètica. Plou una mica i quan cauen quatre gotes i cavalca la fresca és que és temps d’enyorança, almenys ho és per a mi.