,
29/04/2020
Filosofia
They live
Foto:
Toni Ruiz

La ideologia són les ulleres amb què mirem la realitat

Per a que intuïm fins on la pròpia ideologia fa que manipulem la nostra percepció de la realitat per adequar-la al nostre pensament, podem veure a l'astrònom Tycho Brahe, que anys després de la proposta copernicana heliocèntrica, va proposar un model heliogeocèntric defensant que tots els planetes girarien al voltant del Sol, mentre que considerava que el mateix Sol giraria al voltant de la Terra.
 
El cas és que aquest astrònom va defensar que la Terra era el centre de l'Univers i que romania estàtica i va centrar-se, per justificar-ho, amb l'observació que els estels no semblen moure's i, en cas que la Terra es mogués, sí que haurien de mostrar moviment aparent. El cas és que degut a prejudicis de l'època (com el fet de pensar que els estels estaven molt més a prop del que en realitat estan) juntament amb la manca de perspectiva de l'època quant a astronomia i afegint-li una cosmovisió cristiana, ja tenim una teoria científica defensada com a vertadera, però errònia.
 
Perquè us feu una idea de fins on arriben els prejudicis, quan l'astronàuta Gagarin va tornar de l'espai exterior li van preguntar si havia vist a Déu, perquè la imatge del cel era aristotèlica cristiana, encara. I és que Gagarin, home de fe, esperava veure'l (com Son Goku quan puja al cel i es troba a Popo).
 
Imaginem-nos si en ciència ja passen aquestes coses, que adapten les estadístiques i observacions a certs prejudicis i interessos, què farà el propi individu respecte la seva percepció sobre la realitat social, econòmica i política, influenciada per la seva pròpia manca de perspectiva adobada amb un excés de notícies que només fan que generar tensió.
 
M'atreviria a dir que molta gent que ara critica al Govern socialista i que el titlla de chavista, defensaria la majoria de propostes, sinó totes, si vinguessin aplicades pel seu model de partit polític preferit. Evidentment, en aquest cas, els que defensen el socialisme tendirien a criticar el que ara justifiquen.
 
No dic tothom, però sí molta gent. Tampoc dic que el PSOE ho estigui fent bé. Només dic que tendirem a disculpar o a agrair aquells actes, en partits afins a la nostra ideologia, que si per contra els portessin a terme partits contraposats podríem arribar a castigar amb totes les nostres forces.
 
El problema més greu ve quan la nostra ideologia fa que interpretem tot allò no afí a nosaltres com un perill i tot allò afí a nosaltres com quelcom a defensar o a justificar. En això els mitjans de comunicació i periodistes tenen una responsabilitat. El fet de comptar amb experts que convidin a la reflexió i no a opinadors sofistes que convidin a generar tensió sempre promourà una maduresa social i perspectiva per aproximar-nos a una crítica desinteressada.
 
Ara mateix ens estem alimentant de la nostra ideologia de manera indiscriminada, el nivell de qualitat de molts articles de diaris és de trinxera i no de reflexió, com si es tractés d'una guerra i no d'un problema social i sanitari. Posats a fer, busquem una ideologia basada en no prèmer el gatell massa ràpid o correrem el risc de disparar indiscriminadament com malauradament ja està passant. Sobretot ara que els bots promouen corrents d'opinió per decantar el nostre punt de vista al seu favor. Ara cal més distanciament que mai, només la perspectiva ens pot aproximar una mica a la veritat.
  
 
*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.

02/03/2014
Feia 6 anys que no em disfressava. La darrera vegada fou d’un súper heroi que portava martell. Si penseu en Thor esteu equivocats.
13/02/2014
La meua taula, la meua nit. Tota l’habitació envoltada de llibres. Alguns de devorats i d’altres que esperen pacientment a què en tingui ganes d’ells.
28/01/2014
El meu poble és singular, altament únic pel que fa a les olors. Alguns dies, depenent d'on bufi el vent olorarà a fleca.
16/01/2014
Hi anirem tots vestits de negre, planyerem no haver-te ajudat amb totes les nostres forces. T’encendrem una vela. Plourà, sí, això. Plourà ben fort i les gotes d’aigua caigudes del cel es confondran amb les dels nostres ulls.
30/12/2013
Tots som antiavortistes. D’això no en tinc cap mena de dubte. És per això que considero la postura del Govern Central totalment errònia envers aquest tema. Pitjor, és mentidera.
16/12/2013
Em vaig topar amb una excompanya de classe i portava un xiquet als braços, i el temps se’m va tirar a sobre. No recordo quin dia era exactament però alguna cosa que no sabria descriure em va mossegar.
04/12/2013
Al llarg de la vida guanyarem i perdrem amics. Molts arribaran i marxaran sense quasi fer soroll, d'altres ens impactaran o bé quan els coneixem o bé quan s'allunyin de nosaltres.