,
03/07/2012 - 17:36
Filosofia

La nostra Bouesia

Dintre del marc de la bouesia la meva aportació va consistir primer en elaborar alguna creació que em possibilités no parlar en públic i després en no presentar la creació en directe (propiciat per la pluja del dia 1 de juliol). Així que aquest any la bouesia no s'ha dilatat només en l'espai físic sinó que també en el virtual arribant directament a surtdecasa.

 

Vos deixo amb aquesta representació absurda escrita per mi i recreada per Pista d'Audio, Roser Arqués i Marta Sabater.

 

Ser contemporani ja no és contemporani, o sí? (Amb un click podreu saber-ho)*

 

 

*L'enllaç porta a una plana de descàrrega on hi ha l'opereta. Disculpeu, encara no sé com incrustar una pista d'audio aquí.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.

11/04/2011 - 13:00
*/ /*-->*/
29/03/2011 - 19:14
*/ /*-->*/
18/03/2011 - 18:49
*/ /*-->*/
10/03/2011 - 10:16
Anava jo tot atrafegat. Pensatiu. Sí, ho sé, això no té res d'original. Em van parar. A Barcelona que et parin és de lo més habitual. Jo anava mirant cap al terra, com si em pesés molt el cap. De sobte vaig notar com em feien un placatge.
02/03/2011 - 22:55
Potser sí, estava una mica empipat. Però és que a l'altra banda del mostrador el secretari es mostrava apàtic. No em mirava als ulls i es limitava a repetir “jo no en puc fer res”. Quins collons!