,
03/07/2012
Filosofia

La nostra Bouesia

Dintre del marc de la bouesia la meva aportació va consistir primer en elaborar alguna creació que em possibilités no parlar en públic i després en no presentar la creació en directe (propiciat per la pluja del dia 1 de juliol). Així que aquest any la bouesia no s'ha dilatat només en l'espai físic sinó que també en el virtual arribant directament a surtdecasa.

 

Vos deixo amb aquesta representació absurda escrita per mi i recreada per Pista d'Audio, Roser Arqués i Marta Sabater.

 

Ser contemporani ja no és contemporani, o sí? (Amb un click podreu saber-ho)*

 

 

*L'enllaç porta a una plana de descàrrega on hi ha l'opereta. Disculpeu, encara no sé com incrustar una pista d'audio aquí.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.

26/07/2014
Hi havia una vegada un noi, quan jo era un xiquet, que dibuixava amb un estil tan elaborat i amb uns tocs tan Marvel que jo només podia fer que quedar-me perplex amb els seus traços.
11/07/2014
Porta’m allí on neixen les petjades I conta’m qui ha dissenyat aquesta lluna Tan plena que regalima de desig. Camina’m ara que la gent no mira, Mira’m quan aquesta foscor marxi
18/06/2014
De menut somiava a ser un superheroi. El meu poder... dibuixar tot allò que se'm passes pel cap.
25/04/2014
Acabo de mirar “El jefe”, no sé per quin canal, i tinc la sensació de què els realitzadors cada vegada són més bons.
14/04/2014
Avui compto amb què tinc dues hores d’autonomia. Potser una mica més però no molt. Preparo ben bé el que faré. No puc quedar-me tirat a meitat del carrer i vull aprofitar al màxim aquest temps tan valuós.
22/03/2014
Al principi semblava que plogués, més de 100 cordills penjaven del vestíbul del Campus de les Terres de l’Ebre de la Universitat Rovira i Virgili. Tot plegat, el conjunt era prou harmònic.