,
03/07/2012 - 17:36
Filosofia

La nostra Bouesia

Dintre del marc de la bouesia la meva aportació va consistir primer en elaborar alguna creació que em possibilités no parlar en públic i després en no presentar la creació en directe (propiciat per la pluja del dia 1 de juliol). Així que aquest any la bouesia no s'ha dilatat només en l'espai físic sinó que també en el virtual arribant directament a surtdecasa.

 

Vos deixo amb aquesta representació absurda escrita per mi i recreada per Pista d'Audio, Roser Arqués i Marta Sabater.

 

Ser contemporani ja no és contemporani, o sí? (Amb un click podreu saber-ho)*

 

 

*L'enllaç porta a una plana de descàrrega on hi ha l'opereta. Disculpeu, encara no sé com incrustar una pista d'audio aquí.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.

02/03/2014 - 16:37
Feia 6 anys que no em disfressava. La darrera vegada fou d’un súper heroi que portava martell. Si penseu en Thor esteu equivocats.
13/02/2014 - 14:12
La meua taula, la meua nit. Tota l’habitació envoltada de llibres. Alguns de devorats i d’altres que esperen pacientment a què en tingui ganes d’ells.
28/01/2014 - 14:39
El meu poble és singular, altament únic pel que fa a les olors. Alguns dies, depenent d'on bufi el vent olorarà a fleca.
16/01/2014 - 15:30
Hi anirem tots vestits de negre, planyerem no haver-te ajudat amb totes les nostres forces. T’encendrem una vela. Plourà, sí, això. Plourà ben fort i les gotes d’aigua caigudes del cel es confondran amb les dels nostres ulls.
30/12/2013 - 13:40
Tots som antiavortistes. D’això no en tinc cap mena de dubte. És per això que considero la postura del Govern Central totalment errònia envers aquest tema. Pitjor, és mentidera.
16/12/2013 - 15:12
Em vaig topar amb una excompanya de classe i portava un xiquet als braços, i el temps se’m va tirar a sobre. No recordo quin dia era exactament però alguna cosa que no sabria descriure em va mossegar.
04/12/2013 - 14:13
Al llarg de la vida guanyarem i perdrem amics. Molts arribaran i marxaran sense quasi fer soroll, d'altres ens impactaran o bé quan els coneixem o bé quan s'allunyin de nosaltres.