,
01/08/2012
Filosofia

Llegir no és bo

 

Tot sovint es poden veure cartells publicitaris i anuncis televisius que inciten a la lectura. Fan èmfasi en què llegir és bo cosa que sovint em plantejo perquè així en cru dir que llegir és bo ho trobo una mica agosarat. Suposo que dec estar influenciat per la moda de les dietes alimentàries però entenc que llegir en sí no és bo, tampoc dolent. Incentivar la lectura perquè sí, només per millorar estadístiques, és com incentivar a la gent a menjar, sigui el que sigui.

Deia Luís Aragonés que ell no llegeix pas perquè els llibres et posen idees al cap. I és cert, els llibres són fonts plenes d’ideologia moltes vegades i  amb una lectura ràpida poden provocar empatx. Repetir sempre la mateixa lectura, una i altra vegada com a dogma, seria com menjar tots els dies hamburguesa al Burguer King. Està bé menjar hamburgueses però dubto que fer-ho cada dia a cada hora provoqués alguna cosa menys que una visita a urgències.

Le paraula escrita fa temps que està sobrevalorada. Hi ha escrits que es pretenen com a vertaders només per la seva antiguitat o només per les persones que han firmat tals escrits. Així ens trobem amb què algú podria justificar l’alquímia només perquè Newton la practiqués i n'hagués deixat algun escrit al respecte. Com si els savis, només per saber molt d’una cosa, haguessin de saber-ho tot sobre tot.

El fill de Carmina Ordóñez escriu, doncs a llegir perquè llegir és bo en sí mateix! De fet la vida dels famosos no deu ser gaire diferent de la dels déus grecs, no? Clar, que no només hi ha tipus de lectures sinó també maneres de llegir. Hi ha la manera ràpida, la nerviosa i compulsiva que empassa sense atendre al contingut. També la culta, aquella que pretén quedar-se amb algunes dades per poder mostrar als demés que s’ha llegit. L’entretinguda, per als viatges llargs, lleugera com un sorbet de llimona. També hi hauria la detectivesca, centrada en cercar pistes que ens portessin a trobar el sentit ocult.

Alerta! Cap manera de llegir anterior és superior a les demés. Potser la lectura compulsiva és la menys recomanable de totes però tothom l’hem feta quan llegim alguna  cosa que adorem. Llegir compulsivament és com afartar-se de gelats i llepolies. És bo anar variant de lectures i no sempre llegir de la mateixa manera, ha d’haver moments per a l’entreteniment, moments per a la investigació... No seria bo llegir tot el dia buscant informació oculta, ens tornaríem paranoics. Tampoc es bo passar tot el dia entre llibres. La lectura no hauria de servir com a refugi per a la realitat sinó per motivar-nos a interactuar amb ella i més ricament.

Llegir, en sí mateix, no és bo tot i que no sóc jo qui ha de dir com i què s’ha de llegir. Tampoc és dolent. Des de petit t’ensenyen que hi ha coses que no es poden llegir i de gran descobreixes que són les coses més interessants del món. Llegir no és dolent o bo pel llibre que és té al davant sinó per l’actitud de qui va a llegir-lo, per la manera com algú s’adreça a la lectura. Així que dir que llegir és bo és tan gratuït com dir que és dolent.

 

PS: Ara mateix em posaré a rellegir Paseos con mi madre de Javier Pérez Andújar; perquè m’apeteix una delícia carregada de sensibilitat cap a la literatura que em convidi a passejar amb algú per tenir una conversa interessant. 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.

14/03/2020
Tal com estan les coses molta gent comprendrà que herois com Messi, Zidane, Pau Gasol i d’altres es quedin a casa i no arrisquin a agafar el covid-19.
15/10/2019
La nineta del cor verd fa dies que es mira la Lluna. La veu allà dalt tan sola que sent tristor per ella. Pensa a ajudar-la i creu que la millor manera de fer-ho serà construïnt un gran pont per arribar a ella i donar-li el seu cor.
15/09/2018
M'ha caigut un hivern a l'ull i se m'ha inflat, m'he fet el fort, m'he volgut aguantar  però he explotat i una llàgrima ha fet primavera. Capolls i papallones, formigues i grills,
03/09/2018
Ens vàrem declarar amor etern. Allà on anàvem tallàvem als arbres les nostres inicials rodejades d'un cor. Inclús vàrem comentar que mai no estimaríem a ningú tant com ens havíem estimat nosaltres dos.
10/08/2018
- Què volies dir-me? - Res. Mmmm. Què és un plaer lluitar sempre al teu costat. - El plaer és meu. Crec que sense tu, la meva vida no tindria sentit. - Ho dius seriosament?
19/03/2018
- ¿Cómo lo hacen en las películas para que no te importe la muerte de alguien, o que incluso la desees?
27/02/2018
Fa mesos que em costa escriure articles pròpiament filosòfics. El meu conatus està tendint cap a la ficció i la poesia i, tot i que en la primera branca em sento molt còmode, en la segona em sento com en una camisa d’onze vares.