Jump to navigation
M'ha caigut un hivern a l'ull i se m'ha inflat, m'he fet el fort, m'he volgut aguantar però he explotat i una llàgrima ha fet primavera. Capolls i papallones, formigues i grills, un exèrcit d'orxates, oronetes fent el niu. M'he constipat de plaer, i he parit un bon riu. La propera vegada, si ploro, us convido a plorar amb mi. Vinga, ploreu! Vinga, ploreu! Desfarem la neu, trencarem el gel i ens arriscarem a mirar-nos. Tots plorant serem agost, Tots plorant no serem ningú però tots plorant serem tots.
Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.