Filosofia 200mg
,
22/08/2012
Filosofia

A règim de periodisme

Si vols veure una catàstrofe natural al costat d'un futbolista celebrant el gol del teu equip posa't a llegir quants més diaris millor, a mirar quants més telenotícies millor i a escoltar totes les emissores de noticiaris. Si vols veure com un moviment majoritari és interpretat com a minoritari llegeix notícies escrites per periodistes d’ideologies discrepants amb el ja esmentat moviment. Si vols entendre per quin motiu no es desmantellen els actes fraudulents dels bancs només cal que miris qui patrocina la secció d’esports d’un informatiu. Si vols renunciar a un coneixement objectiu en benefici de l’espectacle  que ofereixen “opinadors” viscerals el món del periodisme et serà de gran ajuda. 

 
Ells trien amb quina informació hem d’anar a dormir o a dinar. Ells, quina informació ens acompanyarà durant el matí, durant l’hivern i durant l’estiu. Ells seleccionen per nosaltres i això ens va relativament bé; és còmode. Tanmateix que en masteguin el que hem de saber no és gaire encisador. Periodistes que en saben tan poc de tot com de quantes coses en saben.
 
El periodisme no és dolent, lo dolent és com se sol practicar avui en dia. Dominat pels valors de mercat i que no atén a la voluntat d’objectivitat sinó d’espectacularitat. El periodisme és molt útil perquè ajuda a entendre quins costums alimentaris del nostre cervellet tenim. De fet hi ha periodistes que aposten per la humilitat així com per intentar oferir informació contrastada i amb la intenció de fer més lliure a la gent. Seria el cas de Pepe Rodríguez, periodista d’investigació que es passava hores i hores buscant i s’implicava molt amb el seu objecte d’estudi. A aquests periodistes xapeu. Però es dirà que no hi ha diners avui dia, que la pela és la pela i jo que em plantejo si aquell que m’informa només atén als diners no vull saber quina veritat defensarà. Si algú avui dia ho segueix intentant, no acceptant vendre’s a dir allò que vol dir el seu mitjà sinò ell, llavors se m'haurà guanyat. Si no es vol oferir allò en què és creu a mi no em tindreu. (Potser Mundo Deportivo sí, tothom tenim els nostres passatemps imbècils.)
 
Oriol, la segona cançó, també com a regal d’aniversari parla de com el periodisme pot arribar a ser digne avui en dia i com gent com tu ho fa possible. Encara que sembli un poema nihilista o decadant no és més que una closca plena de malestar carregada d’humor i d’esperança en gent com tu, que em fan creure encara avui dia que quan llegeixi una notícia no em trobaré un intent programat per convertir-me en algú més estúpid; i això, avui dia, ja és molt.
 
 
 
Música de Gemma Balagué
*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.

La filosofia com a forma de vida
20/08/2013
Què és la filosofia? Fa uns mesos demanava a les meves amistats que responguessin aquesta pregunta. Realment és difícil respondre-la, primerament perquè no és òbvia. Hi ha alguna cosa de relliscós en ella.
Llegir més
La nit dels sense sostre vivents, o article d'urgència
12/08/2013
Recordo un capítol de South Park que em va captivar. “La noche de los sin techo vivientes”. Versava sobre uns rodamóns que demanaven diners com si fossin zombies.
Llegir més
Ulleres sense vidre, reflexió sobre la condició humana
05/08/2013
Jo crec que vaig convertir-me en miop de tant desitjar portar ulleres. Volia amagar el meu nas i emmarcar els meus ulls perquè la gent deixés de fixar-se en les meves prominents vies olfactives.
Llegir més
El dia de la marmota espanyola
22/07/2013
" [...] Este juego de circo ecuestre era toda la política española, y mientras le contemplábamos embobados, la humanidad completaba su evolucion colonial y marítima, sin que nosotros tuviéramos de ello la menor noticia.
Llegir més
De primer plat, Bretón; de segon, "Cas Bárcenas"
15/07/2013
Per sort o per desgràcia acostumo a no mirar la televisió. Tanmateix aquest mes, a l’estar per les Terres de l’Ebre, m’he tragat tots els dies els noticiaris del migdia. Hi ha alguna cosa d’ells que em col·lapsa.
Llegir més
Era el meu Déu i eren els meus donettes
08/07/2013
Fa temps que no escric res massa irònic. Amb aquesta situació em sento molt estrany. És com si hagués perdut aquesta arma de tant utilitzar-la. Més o menys igual em va passar amb la meva fe. No me’n queda ni una gota.
Llegir més
"Si la Selecció Espanyola patís un accident..."
29/06/2013
Fa uns dies els canals de televisió13TV i Intereconomía es posaven les mans al cap per una constatació que havia donat el guionista Jair Domínguez al seu twitter.
Llegir més