A règim de periodisme

 

Ells trien amb quina informació hem d’anar a dormir o a dinar. Ells, quina informació ens acompanyarà durant el matí, durant l’hivern i durant l’estiu. Ells seleccionen per nosaltres i això ens va relativament bé; és còmode. Tanmateix que en masteguin el que hem de saber no és gaire encisador. Periodistes que en saben tan poc de tot com de quantes coses en saben.

 

El periodisme no és dolent, lo dolent és com se sol practicar avui en dia. Dominat pels valors de mercat i que no atén a la voluntat d’objectivitat sinó d’espectacularitat. El periodisme és molt útil perquè ajuda a entendre quins costums alimentaris del nostre cervellet tenim. De fet hi ha periodistes que aposten per la humilitat així com per intentar oferir informació contrastada i amb la intenció de fer més lliure a la gent. Seria el cas de Pepe Rodríguez, periodista d’investigació que es passava hores i hores buscant i s’implicava molt amb el seu objecte d’estudi. A aquests periodistes xapeu. Però es dirà que no hi ha diners avui dia, que la pela és la pela i jo que em plantejo si aquell que m’informa només atén als diners no vull saber quina veritat defensarà. Si algú avui dia ho segueix intentant, no acceptant vendre’s a dir allò que vol dir el seu mitjà sinò ell, llavors se m'haurà guanyat. Si no es vol oferir allò en què és creu a mi no em tindreu. (Potser Mundo Deportivo sí, tothom tenim els nostres passatemps imbècils.)

 

Oriol, la segona cançó, també com a regal d’aniversari parla de com el periodisme pot arribar a ser digne avui en dia i com gent com tu ho fa possible. Encara que sembli un poema nihilista o decadant no és més que una closca plena de malestar carregada d’humor i d’esperança en gent com tu, que em fan creure encara avui dia que quan llegeixi una notícia no em trobaré un intent programat per convertir-me en algú més estúpid; i això, avui dia, ja és molt.