Filosofia 200mg
,
15/10/2019
Filosofia
Nineta a la Lluna
Foto:
Judith Sánchez

Relat per a una amiga

La nineta del cor verd fa dies que es mira la Lluna. La veu allà dalt tan sola que sent tristor per ella. Pensa a ajudar-la i creu que la millor manera de fer-ho serà construïnt un gran pont per arribar a ella i donar-li el seu cor.

Passen dies i anys i finalment la nineta, esgotada, arriba a La Lluna i aquesta li pregunta amb veu amable "què fas aquí, nineta?". "Vinc a regalar-te el meu cor verd, lluneta. Et veig tan sola que vull ajudar-te".

La Lluna, molt amablement li aclareix "estic sola perquè vull estar-ho. De fet, fa temps que em persegueix el Sol i jo no paro d'amagar-me".

Nineta confessa "de fet, jo també estic sola i potser això ha fet que vulgués pujar." Càlida, la Lluna li ofereix "si vols pots quedar-te amb mi aquesta nit, et faré companyia, però demà hauràs de marxar o els batecs del teu cor faran que el Sol em trobi."

"I què passaria si el Sol et trobés?" preguntà nineta. "Doncs que mai més hi hauria nit i ninguna ànima solitària podria gaudir de la meva companyia" respongué la Lluna abans de deixar la nineta al seu llit després de dormida.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.

Vers breu que flota entre la nostàlgia
11/09/2016
Escena 1: Por  -Senyora, em sento estúpid.  -Ho és, no ho dubti. 
Llegir més
Rosa i Marc i l'amor quàntic
25/08/2016
Com si estigués prenyat d'impossibles sempre m'han agradat les hipèrboles, fins a tal punt de desconcertar a propis i a estranys.
Llegir més
La dictadura del guaïsme
12/08/2016
El linkedin em deixa sorprès. La promoció que en fa de saber vendre la moto és genial. Al cap i a la fi intueixo que tothom ens estem convertint en comercials, almenys en comercials de nosaltres mateixos. Potser ens estem convertint en producte.
Llegir més
Compàs somriu a dansarina
30/06/2016
El compàs, amb totes les seves dèries, lluitava per girar amb la gràcia de la ballaruga. Li semblava que la seva dansa imitava hiperbòlicament els moviments de la Terra. La seva finor l'enamorava.
Llegir més
Per una desconstrucció del Monument
26/05/2016
Començo aquest post amb certa temor. La temor d'aquell que sap que pot rebre pals per totes bandes. Potser m'ho mereixo per intentar reflexionar més que opinar i sobretot per intentar entendre. 
Llegir més
Tem la nit!
21/04/2016
T'ho dic sincerament. Aquesta nit la lluna ha començat a molestar-me. Tan grossa, tan granulada... No sé què ha passat però ja no sé mirar-la com me la mirava abans. Ho sento, em veig incapaç de suportar tanta foscor, tanta nit...
Llegir més
L'impossible amor viscut des de la distància
11/02/2016
“Et noto distant, com si no t'importés. Per cada pregunta que et faig em soltes una resposta precuinada, buida, ratllant el sense sentit. Et mantens a la defensiva, com esperant un atac meu. Només vull atenció...”  
Llegir més