,
21/04/2013 - 10:41
Filosofia

Per Sant Jordi sóc florister i costurer

Sant Jordi is comming. Seré breu. M'encanta fer les coses diferents. Sempre m'ha agradat regalar llibres a les dones i aquesta data sempre m'havia frustrat fins que vaig parlar amb una floristeria per fer-los poemes per Sant Jordi i que els venguessin amb les roses. Van acceptar i aquest serà el segon any que participo amb ells. La floristeria Les 4 Estacions (C/ Joaquim Bau) i jo (costurer de paraules) ens acoplem per regalar-vos un Sant Jordi un xic diferent. Si em voleu vore jo estaré a la plaça del Mercat fent de florister i aconsellant poemes.

 

 

 

Un tastet per a qui s'atreveixi a llegir.

Constel·lacions de piguetes

 

Et busco a l’esqueneta

Una pigueta.

La segueixo amb el dit,

Del color de la nit.

Constel·lació encarnada

 Al melic descansada.

Recorro tota la teua pell

Des de peus a clatell.

Faig parada a un punt

I després ja ho saps tu.

 

 

Mare, et porto al cor

Portaré el teu nom a tot arreu

Perquè el porto al cor,

El porto al cap,

El porto al pit.

Portaré el teu nom a tot arreu

I tu ja ho saps

El porto amb mi.

Portaré el teu nom a tot arreu

Perquè el meu nom és tot teu.

 

 

A Mateo perquè si d'algú me vaig endur una sorpresa va ser de vore'l a ell ara farà un any.

 

Il·lustració de Cristina Bestratén a 4 mans amb mi. Animació 100% Cristina. Per veure l'animació premeu al dibuix.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.

11/04/2011 - 13:00
*/ /*-->*/
29/03/2011 - 19:14
*/ /*-->*/
18/03/2011 - 18:49
*/ /*-->*/
10/03/2011 - 10:16
Anava jo tot atrafegat. Pensatiu. Sí, ho sé, això no té res d'original. Em van parar. A Barcelona que et parin és de lo més habitual. Jo anava mirant cap al terra, com si em pesés molt el cap. De sobte vaig notar com em feien un placatge.
02/03/2011 - 22:55
Potser sí, estava una mica empipat. Però és que a l'altra banda del mostrador el secretari es mostrava apàtic. No em mirava als ulls i es limitava a repetir “jo no en puc fer res”. Quins collons!