,
09/01/2014
Xina

Fengshui

 

M’acabo de canviar de pis. Any nou, vida nova. Si faig una sinècdoque amb el pis com a vida, ja puc dir que he fet cas del refrany.

Una de les primeres coses que vaig pensar en entrar a la que es convertiria en la meua habitació, va ser:  “mira que bé, el llit no està directament mirant a la porta. Tindré bona harmonia amb l’energia Qi”.

....

 

Vale, no va anar exactament així. Simplement vaig mirar-me-la i vaig pensar “que gran i que ben distribuïda”. Però una part dins meu, va imaginar-se que jo era una entesa en Fengshui i que aquella orientació dels mobles i de l’espai era l’adequada.

Al cap d’uns dies, vaig invitar uns amics a sopar i, entrant al menjador, vaig sentir que deien amb tota la seguretat del món: "La taula aquí? això és molt poc Fengshui".  Me’ls vaig mirar intrigada, però el seu comentari em turmentava i em va obligar, finalment, a canviar la taula de lloc.

I trobo que ara m’hi sento més a gust. Però... per què? què passa amb el Fengshui? És superstició? És fe? Ens influeix? Ens canvia l’humor? El benestar? L’energia?  Estic millor perquè noto la bona harmonia entre la natura i els elements que m’envolten, o em sento millor perquè, simplement,  m’han fet creure que viure sota els principis d’aquesta tècnica daoista és molt més recomanable?

A mi,  que tot el tema del Fengshui, el Yin Yang i les modes decoratives basades en la filosofia del dao s’hagin convertit en lo més mainstream del moment, no deixa de fascinar-me. Els xinesos ho tenen present des de fa milers d’anys i hi creuen fermament. Hi creuen tant que no és estrany que no acceptin comprar-se una casa que és una ganga, per la senzilla raó que no regeix les normes del Fengshui. Ara bé, aquí també seríem tan contundents? Ho dubto!

Jo, per a poder fardar una miqueta quan vinguin invitats, em llegiré més coses sobre el Fengshui. Adaptaré casa meua tant com pugui, per a que sigui lo més harmònica, favorable i equilibrada que es pugui.  Però sense passar-se. Que si a mi m’agrada tenir un espill ben visible al meu dormitori, vull seguir-lo tenint. Encara que el molt respectable Fengshui es posi les mans al cap veient com l’energia rebota i em pertorba el descans i la relaxació.

 

Pd. Per cert, Feng Shui vol dir Vent-Aigua (风水)

Pd2. Sento haver decebut aquells que esperaven que expliqués les regles bàsiques del Fengshui!  

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Núria Barberà (Roquetes, 1984) va viure més de 5 anys a la Xina estudiant, aprenent, formant-se i vivint immersa en un país llunyà i gran, molt gran. Després d'enriquir-se tant personalment com professional, va tornar a casa per a establir-se de nou a les Terres de l'Ebre. Ara és emprenedora, i tira endavant una empresa dedicada a les relacions entre la Xina i Catalunya. Voleu saber-ne més? Seguiu-la!

17/03/2011
Des de fa una setmana que visc entre una barreja de tristesa, tensió i autoconvenciment, que són difícils de descriure.
09/03/2011
Quan tornes al teu país i te sorprén que els cotxes paren al pas de zebra, vol dir que ja portes uns quants anys a la Xina.
04/03/2011
A mi m’agraden los divendres. Sortir del llit un divendres me costa menys que qualsevol altre dia de la setmana, m’atreviria a dir que fins i tot menys que un dissabte. Me sona lo despertador i m’aixeco.
02/03/2011
La Xina és tot un món. És cultura, és art, és gastronomia, és gent, és música, és paisatge, és color, és llengua, és turisme, és civilització, és poble, és ciutat, és tradició, és modernitat.