Jump to navigation
Últimament la paraula democràcia s’està sentint més de lo habitual. Semblava que ja la teníem superada i que ja estàvem vivint democràticament a la majoria de països desenvolupats del món. Però és evident que no és així. I n’hi ha dos, concretament, que estan fent sentir el seu crit i voluntat perquè això s’acabi i perquè s’imposi, de veritat, la democràcia que se’ls va donar/prometre/garantir en temps passats, o que se’ls va fer creure que tenien.
Efectivament, parlo de Catalunya i de Hong Kong. Dos territoris o regions o estats amb un estatus diferent dintre d’un altre país “més gran”. No escric un blog sobre Catalunya, així que em centraré en Hong Kong, i en el seu moviment Occupy Central o popularment anomenada Revolució dels paraigües (Umbrella Revolution) , per ser el paraigua l’”arma” utilitzada pels manifestants per a protegir-se contra els atacs de gas lacrimògen i esprai de pebre que els llençava la policia el passat diumenge la nit.
L’any 1997, quan Hong Kong deixa de ser colònia britànica per passar a estar sota sobirania xinesa (però amb uns sistemes administratius i jurídics independents), Pequín promet que en un futur Hong Kong tindrà dret a sufragi universal (una persona, un vot) i podrà elegir els seus propis líders. Aquesta promesa, pactada per a l’any 2017, ha estat “lleugerament” modificada pel govern xinès aquest mateix estiu: exigint que aquest sufragi universal es faria però només en base a una llista electoral aprovada prèviament pel Partit Comunista Xinès.
La gent de Hong Kong, rebutjant aquesta nova norma, s’ha decidit a plantar cara a la situació. Ara bé, l’actual alt exectiu de Hong Kong, Leung Chun-Ying, no s’ha mostrat gaire defensor de la reacció dels seus ciutadans i, sense donar-hi una solució, ha demanat que es dissolguin les concentracions. Com a resposta, els manifestants hongkonesos, que fa 3 dies que surten al carrer de forma ordenada, neta i pacífica, li han demanat que dimiteixi.
Allò que començava com una manifestació bàsicament d’estudiants universitaris per a reclamar més democràcia i mantenir el seu estatus diferenciador respecte al comunisme centralista de la Xina, s’està convertint en una ocupació multitudinària dels carrers de la gran metròpoli, on ja no només hi acudeixen universitaris, sinó estudiants de secundària, treballadors i famílies senceres. Amb una repercussió internacional més enllà de les fronteres de Hong Kong, que està posant de manifest tensions, discrepàncies i potser interessos, entre els líders de la Xina continental i els de Hong Kong. Pequín, que està en plena celebració del seu Dia Nacional (compleix 65 anys de República Popular), s’ha mostrat poc implicat. S’ha dignat, això sí, a censurar tot tipus d’informació. No fos cas que els ciutadans xinesos comencin també a revolucionar-se.
Hi ha moltes coses que no sorprenen en tota aquesta història. Com ara les repetides negacions o les censures. Però hi ha una cosa que sí que sorprèn i de la qual se n'està fent molt ressó: la calma, el respecte i el pacifisme en què s’estan duent a terme aquestes protestes. És admirable com, una quantitat tan gran de persones, vivint moments d’indignació i tensió, havent sigut víctima d’atacs i podent sentir-se amenaçats i fins i tot atemorits, mantenen la calma. Aixequen les mans. Obren els paraigües. Es posen mascaretes. S’ajuden entre ells. I es defensen. I amb cartells de “Stay calm” o “Peace & Love”, es mantenen ferms en la causa i no es rendeixen.
L’ocupació dels carrers no pot durar per sempre. I no tothom estarà d’acord en sortir al carrer i paral·litzar l’activitat de la ciutat. Però sigui com sigui la resposta dels líders respectius, jo crec que, si els ciutadans de Hong Kong aconsegueixen que se’ls respecti una democràcia total com demanen, a ulls del món, Hong Kong ens haurà donat una lliçó: les coses, contràriament a com passava abans, sí que es poden aconseguir sense violència i sense sang.
Si, pel contrari, no ho aconsegueixen, serà una nova demostració d’uns governs autoritaris i antidemocràtics que actuen, governen i decideixen silenciant i obviant la voluntat del seu propi poble.
ENLLAÇOS D'INTERÈS:
Blog en línia: China Real Time, Hong Kong Democracy Protests
Blog Chine Files: El juego de la espera
Blog Chinalati: Des del corazón de la UmbrellaRevolution
Núria Barberà (Roquetes, 1984) va viure més de 5 anys a la Xina estudiant, aprenent, formant-se i vivint immersa en un país llunyà i gran, molt gran. Després d'enriquir-se tant personalment com professional, va tornar a casa per a establir-se de nou a les Terres de l'Ebre. Ara és emprenedora, i tira endavant una empresa dedicada a les relacions entre la Xina i Catalunya. Voleu saber-ne més? Seguiu-la!
