L'any nou xinès i la paràlisi del país

Existeix una creença molt estesa que diu que els xinesos treballen moltes hores i que no descansen mai. Sóc una ferma recolzadora de la tan generalitzada creença. És així, els xinesos treballen moltes hores i descansen poc. Però sense oblidar un matís: que treballin moltes hores, no significa que treballin molt. Senzillament significa que estan moltes hores dins del seu cubicle, oficina, establiment, cadira, espai de treball.

No criticaré als meus estimats xinesos, que han aconseguit posicionar-se al punt més alt en l’economia mundial gràcies, entre moltes altres coses, a la seua diligència i esforç. Sí que és criticable, però, l’encara molt precària situació dels drets laborals a nivell general. Però tampoc no entraré ara en trobar solucions i exigir canvis socials allà, quan estic vivint a un país on també tenim precarietat laboral tot i tenir molts organismes que suposadament ens els garanteixen.

Què representa l’any nou xinès a nivell laboral?Aquí un petit resum de com el veig jo, amb lo record de quan era estudiant allà i ara amb l’experiència com a una humil empresària que intenta fer negocis amb ells.

L’any nou xinès com a tal no és un dia o dos. Comença aproximadament un mes abans del dia d’any nou. Ho heu llegit bé, UN MES ABANS. Ni més ni menys. Quan falta un mes per a l’any nou xinès és típic que qualsevol negociació, e-mail, conversa, enviament, cobrament, pagament i visita ja no es comenci perquè “ÉS QUE D’AQUÍ UN MES ÉS L’ANY NOU. DEIXEM-HO PER DESPRÉS”.

Oblideu-vos de fer res que no sigui urgent durant aquest període de temps.

Quan falten dues setmanes, la festa és imminent. Els carrers s’omplen de fanalets i de cartells de felicitació. Els xinesos ja fan compte enrere a les seues agendes. Ja es compren els bitllets de tren per a tornar a casa a passar la festa amb la familia. Ja et feliciten l’any nou a cada conversa. I, si ets estranger, et pregunten “vosaltres no celebreu l’any nou xinès al teu país?” tantes vegades com sigui necessari.

Quan falta una setmana, molts ja s’han agafat les vacances. Depenent de si han pogut comprar els bitllets de tren abans o després. El caos a les estacions de tren per a comprar bitllets està assegurat. Si no tens sort, sempre et queda l’opció de comprar el “bitllet sense seient”. És una mica com Renfe quan no calculen bé els vagons. Però a la Xina almenys te’l venen més barat.

I quan és ja la setmana de l’any nou, tots estan de vacances. Els coets i focs articials comencen a ser protagonistes al carrer i al pati de casa. Als pobles tiren coets a tutti pleni, sense miraments i sense grans mesures de seguretat. A les ciutats està més controlat però els accidents són, desgraciadament, molt freqüents. L’objectiu és fer soroll, molt de soroll. :

I una vegada ha passat la data esperada, queda una setmana de ressaca. I passada la ressaca, tornen a les oficines, establiments, llocs de treball i cubicles. I, compte, perquè els primers dies TOT girarà en torn a com han passat les vacances, quants quilos s’han engreixat, com s’han avorrit mirant programes dolents a la tele i quantes hores han dormit cada dia.

I, si ets estranger, et preguntaran “vosaltres no l’heu celebrat l’any nou xinès?

I així cada any. Cada any nou xinès. Cada “festa de la primavera” com ells li diuen. I sigui quin sigui l’animal que toqui aquell any.

Si treballeu amb la Xina, no us despespereu. A partir del divendres, tot torna a la normalitat. 

Bon any de la cabra a tothom!