,
26/10/2016
Xina

'La Xina sense texans', benvinguts al meu renovat blog

 

A la meua generació, ens ha tocat viure una situació de supervivència professional.

Ens ha tocat rebre la bufetada d'haver de conformar-nos en ser mileuristes. Ens ha tocat rebre la bufetada no només de conformar-nos-hi, sinó d'agrair-ho. Ens ha tocat sentir els taaaan recurrents "no et queixis que, com tu, n'hi ha molts fent cua". Ens ha tocat ser els de tenir tots els estudis del món, i no poder accedir a tot allò a què suposadament estàvem preparats. Ens ha tocat haver de fer "paquetets" i marxar a buscar feina a l'estranger. Ens ha tocat fer cafès i servir taules – amb tot lo meu respecte i admiració a la professió- amb llicenciatures i màsters al currículum. I també ens ha tocat ser la generació més ben formada i, alhora, la més mal pagada.

I ens han tocat moltes coses, però una cosa no ens la treu ningú: Ens ha tocat espavilar-nos!

I sí, TOTES les generacions han tingut les seues penes. I la nostra no podia ser diferent. La nostra ha hagut de fer mans i mànigues per a trobar nous horitzons, horitzons que el mateix país on s'havia format no li podia proporcionar. I "gràcies" a això, han sortit tot un munt de petits-grans emprenedors de la seua zona de confort -si és que en tenien- a punt per a menjar-se el món. O intentar-ho.

I una servidora també ho va fer. I ho va fer perquè a vegades la vida et pessiga i et diu "ep, tu, sí tu! Fes-ho!". I quan això et passa... no pots deixar-ho escapar!

Aquí, lectores i lectors, us continuaré explicant anècdotes, curiositats i experiències que giren al voltant d'este gran país que es diu XINA. I, alhora, us explicaré tan bé com pugui, tot allò que visc, aprenc i experimento durant esta bonica, gratificant, i moltes vegades difícil, vida de l'emprenedoria. Des del meu punt de vista. Des del punt de vista de l'emprenedora. D'una emprenedora que va marxar a la Xina fa ja uns quants anys, i d'on va tornar-ne acompanyada d'un bagatge i un aprenentatge que intenta posar en pràctica al seu país. Perquè, en definitiva... què seríem sense perseguir els nostres somnis?

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Núria Barberà (Roquetes, 1984) va viure més de 5 anys a la Xina estudiant, aprenent, formant-se i vivint immersa en un país llunyà i gran, molt gran. Després d'enriquir-se tant personalment com professional, va tornar a casa per a establir-se de nou a les Terres de l'Ebre. Ara és emprenedora, i tira endavant una empresa dedicada a les relacions entre la Xina i Catalunya. Voleu saber-ne més? Seguiu-la!

28/10/2020
Lo passat 17 de març vaig escriure un article on parlava dels m
17/03/2020
A mi m'hauria agradat no haver d'escriure aquest article.
25/02/2020
S'està dient i escrivint molt sobre el tema, i segurament aportaré ben poca cosa a través d'este article, però em sento una mica "obligada" a parlar-ne, per la relació evident que fa temps que tinc amb la Xina.
05/06/2019
'Xina Fast Forward' (Editorial: Ara Llibres) és un títol explícit per ell mateix.
04/10/2018
“Lo xinès és l'idioma del futur”; “Tu que saps xinès, segur que trobes una bona faena de seguida”; “Amb l'anglès i el xinès, se't rifaran”; “quina sort has fet, estudiant este idioma”.
17/05/2018
De Cuba en sabia molt poca cosa. A vegades, és millor anar a un lloc sabent-ne menys, i així estar més obert a noves sensacions i nous impactes. Sense expectatives tot et sorprèn més.
24/11/2017
Saps que estàs dins d'un món d'homes quan entres a una reunió i tots són homes menys tu. Quan has hagut de pensar si posar-te falda o millor pantalons.