Taiwan

Abans de començar a tenir interès per la Xina, Taiwan em sonava per ser l’origen de moltes coses que comprava. L’etiqueta de Made in Taiwan me la trobava per tot arreu. A poc a poc, lo Made in China va anar prenent protagonisme però, avui per avui, Taiwan continua sent un lloc de fabricació prou important internacionalment.

       Taiwan, anomenat originalment ROC (República de la Xina, per les seues sigles en anglès), viu en un estat polític bastant complex. D’una banda, hi ha els qui voten per una unificació amb lo continent (la República Popular de Xina), i de l’altra, tenim els qui reclamen un estat independent. En conjunt, una situació bastant familiar però amb moltes diferències. La setmana passada, vaig tenir lo plaer d’anar-hi de visita, i los tres dies i mig que hi vaig ser me van donar una idea molt clara de la realitat que es viu a la bella (o Formosa) illa.

       Per començar, si viatges a la Xina i vols anar a Taiwan, necessites un visat de doble entrada, és a dir: si només t’has fet lo visat per a la Xina, anar a Taiwan equival a sortir del país i, una vegada has sortit, no pots tornar a entrar sense fer-te un nou visat. Això és un petit consell per evitar complicacions imprevistes, basat en l’experiència pròpia (de muns pares, concretament) i un petit detall per a entendre una mica més la independència administrativa que té Taiwan. Una vegada arribes al país (paraula prohibida a la Xina... ai, si algú me sent!) cal canviar els renminbi xinesos pels dòlars taiwanesos. Un altre petit detall a comentar. L’idioma, tot i que és també lo xinès mandarí, manté l’escriptura tradicional, igual com fan a Hong Kong i a Macau. Caràcters molt bonics i artístics però complicadíssims d’entendre si només has estudiat l’escriptura simplificada.

       Les diferències entre Taiwan i Xina, t’ajuden a ser conscient de la dificultat en la que es troben ambdues parts. Taiwan, un país que al llarg de la història ha acollit –o hagut d’acollir- moltíssimes civilitzacions diferents, no només posseeix una gran riquesa cultural, sinó que també té una economia molt més desenvolupada. Evidentment, havent només trepitjat la capital, Taipei, no puc generalitzar però la imatge que m’ha quedat és la d’un país més net, més ordenat i molt més ben organitzat que la Xina. Los motoristes porten casco, los taxistes t’obliguen a posar-te el cinturó i la gent fa cua per entrar als establiments. Alhora, des del punt de vista xinès, Taiwan sempre serà una part que els pertany. Demà, l’any que ve o d’aquí deu anys, la lluita per la seua recuperació no sembla que tingue un final immediat.

       És un tema delicat i molt tabú del qual no se’n pot parlar als quatre vents. Tanmateix, objectivament parlant, Taiwan és una illa molt agradable. Plou sovint, de clima humit i, consegüentment, té una vegetació i flora admirables. Ara, de nou a Nanjing, trobo una mica a faltar l’ambient net i sa de Taipei. Mentre m’hi torno a acostumar, intentaré tornar a canviar los dòlars taiwanesos a renminbi perquè, a diferència dels dòlars americans, euros o qualsevol altra moneda del món, no els canvien a tots los bancs de Xina ... Més obstacles, per favor?