Jump to navigation
Quan vius a un país estranger durant molt de temps, la rutina del dia a dia fa que no analitzis tot el teu voltant de la mateixa manera que ho fas quan només hi estàs durant uns dies o setmanes. A gairebé un mes d’haver arribat a la Xina i a dos dies de tornar a casa, he aconseguit crear un top 10 d’algunes de les anècdotes més curioses i més “axinades” que he pogut viure (i en alguns casos, “reviure”):
1. Taxis lliures-ocupats: Una de les coses que més ràbia fan i més t’esgoten la paciència és haver d’esperar un taxi. Però encara és més desesperant quan els taxis van buits, amb la llumeta verda (que, per cert, a la Xina la llumeta de “lliure” pot ser verda o vermella) i no es paren. I encara és més desesperant quan sí que es paren, et pregunten on vas –a vegades fins i tot ja ets dins del taxi-, i et diuen que no t’hi porten. Per què? Senzillament perquè és l’hora del seu canvi de torn, i si el destí teu no està dins del trajecte que ells faran per a tornar a casa, simplement no t’agafen, et deixen allà plantat i continuen amb la llumeta encesa. És un d’aquells moments en què l’agressivitat se’t desperta, per molt amagada que la tinguis.
2. Forquilla vs palillos: Vaig anar a dinar a un restaurant amb uns xinesos. A la mitja hora d’estar dinant amb ells, parlant i explicant-los la vida, se’ls acut preguntar-me si ja m’he acostumat a menjar amb palillos a la Xina. Els contesto: “SÍ” -recordem que fa mitja hora que estic dinant amb ells-. De sobte, un s’aixeca, marxa de l’habitació i m’apareix amb la cambrera al costat, que em porta, molt cordialment, una forquilla... una situació bastant rara però amb un significat implícit: potser no menjo tan bé amb palillos com em pensava!
3. Barça fans: El fubtol mou multituds, i el Barça encara més. A la Xina, el Barça s’ha convertit amb el tema més recurrent després de la típica pregunta “d’on ets?”. És dir “Barcelona” i rebre una fantàstica reacció que inclou anar recitant tots els noms dels jugadors (en xinès) i els partits que s’han jugat i es jugaran d’aquí poc. Tot i que aquí s’emeten a altes hores de la matinada, molts xinesos confessen posar-se el despertador per a poder-los seguir en directe. Un xinès amb qui vaig estar parlant, fins i tot sabia que sent de Barcelona no era espanyola, sinó catalana. Grans moments!
4. Mercat negre: La millor solució per a canviar diners, a part d’anar al banc, és esbrinar on està el “mercat negre”. De normal, hi tenen la moneda local, dòlars i euros. S’enduen una comissió pel servei, i tu t’estalvies fer cues i llargues esperes al banc convencional. També tenim, al mercat negre, els anomenats “cotxes negres (黑车 heiche)”, que són aquells ciutadans que per a guanyar-se uns dinerets, van amb el seu propi cotxe a zones de molta afluència de gent i fan de taxistes sense llicència. Important: s’ha de pactar el preu abans de pujar al cotxe.
5. Què dius que què?: Qui no ha viscut l’experiència de parlar amb un xinès i tenir la sensació que, tot i que et diu que sí i et somriu, no ha entès res del que li has dit? A un restaurant, un estranger li va demanar al cambrer “grated cheese” (formatge ratllat). El cambrer va somriure, va marxar, i va tornar al cap de 20 minuts amb un bon plat de “Cheese spaguetti”. Ell havia entès cheese, va buscar al menú el primer plat que portés cheese, i arreglat!
6. My English is not very good... : Per a molts xinesos, tenir un amic estranger o language partner és la forma perfecta per a practicar anglès. A mi m’han demanat fer d’amiga/language parter a la piscina, al parc, a un restaurant, a la biblioteca, al metro... però mai m’ho havia preguntat el “porta-maletes” d’un hotel. Encara ara no sé si m’ho demanava com a canvi de la propina per portar-me les maletes, o pensava que podíem quedar per hores fora de la jornada laboral...
7. Fotos, fotos: Si un dia se t’aproxima un xinès o grup de xinesos amb una càmera de fotos a les mans, no sempre significa que vénen a demanar-te que els facis una foto a ells. A vegades –i sobretot si són de poble i no han vist gaires estrangers a la seua vida- el que et demanaran serà que surtis a la foto amb ells. En aquests casos, has de somriure i dir: QIEEEEEZI (pronunciat [txietzi] , que vol dir aubergínia).
8. Perruqueries/massatges/sex shops:Tot allò dels massatges amb final feliç no és una llegenda urbana. A la Xina hi ha moltes botiguetes que, aparentment, funcionen com a perruqueries, centres d’estètica o salons de massatge i, a la “retaguàrdia” s’amaga tot un negoci de “finals feliços”. Sense haver-ne fet un estudi de camp profund, és vox populi que la doble cara d’aquests establiments no és legal però funciona a la perfecció. I en alguns carrerons, fins i tot, no és ni “retaguàrdia”, des de fora es poden veure clarament les xinetes amb llenceria sexy que s’estan fent la manicura les unes a les altres. Al més típic “Barri Roig” d’Amsterdam.
9. Pirateria: Rolex? Prada? Channel? Vittorio&Luccino? El que vulguis i més! Als mercats falsos de la Xina hi trobes totes les còpies possibles de les grans marques mundials. Hi ha mercats específics que es coneixen com “Fake Markets”. També hi ha mercats no tan transparents que per fora són botigues amb pocs articles, però si els demanes una marca en concret, t’obrin una porta robusta i tancada amb forrellat (que aparentment és un prestatge) que et porta a una altra habitacioneta plena de bolsos, rellotges i cinturons. I si encara no trobes allò que busques, t’obriran una altra porta (també prestatge) amb més bolsos, rellotges i cinturons. L’oasi de la falsificació. Si algun dia em faig “reportera d’investigació” vull fer un reportatge sobre tots aquests laberints amagats.
10. Censura: I per a acabar, la gran pregunta que ens fem tots els estrangers que visitem o vivim a la Xina: Fins quan durarà la censura a l’internet? Quan podrem entrar al Facebook, Twitter, Google, Gmail i totes aquelles pàgines que tenen contingut “no apte” per al Partit Comunista Xinès, sense pagar un VPN que no sempre funciona bé? Molta super potència mundial i molt creixement econòmic però tenir un internet censurat és, en tots els sentits, una gran limitació cap a qualsevol obertura i desenvolupament a nivell internacional.
Fins aquí el meu Top 10. Me’n deixo molts, però per espai i per no fer-me pesada, ho deixo aquí. Els següents top 10, per a pròximes actualitzacions.
回头见！(Hui tou jian!)
Fins aviat!
Núria Barberà (Roquetes, 1984) va viure més de 5 anys a la Xina estudiant, aprenent, formant-se i vivint immersa en un país llunyà i gran, molt gran. Després d'enriquir-se tant personalment com professional, va tornar a casa per a establir-se de nou a les Terres de l'Ebre. Ara és emprenedora, i tira endavant una empresa dedicada a les relacions entre la Xina i Catalunya. Voleu saber-ne més? Seguiu-la!
