Jump to navigation
Lo món de les supersticions és molt ampli. Hi ha gent que se les creu totes i no se’n perd ni una. També hi ha gent que diu que no és supersticiosa, però “per si de cas” no passa per baix d’una escala, no obre un paraigües dins de casa, o no vesteix de color groc si té un examen o un esdeveniment important.
La cultura xinesa està repleta de supersticions. Jo no en sé ni la meitat de la meitat, perquè cada dia n’aprens de noves. Però el que sí que puc assegurar és que ells, m’atreviria a dir que un 90% de tots ells, hi creuen fermament, hi conviuen i, com veurem més endavant, en treuen partit.
Avui he anat a comprar a una botiga. Després de regatejar una bona estona lo preu de les meues adquisicions, lo venedor ha acordat deixar-m’ho tot per 275. Jo, en veure que molt més no me’l rebaixaria, li he dit un “250”, per fer-ho més rodó. Però vet aquí que el número 250, en xinès, té la connotació de “tonto”. Evidentment, lo venedor no s’ho ha pensat dues vegades i m’ha recordat que no es pot vendre mai res a 250 perquè no té un “bon significat”. No pots anar dient tonto a la gent, suposo. Així que ja s’ho ha fet venir bé per dir-me que m’ho deixava per 260 i tots amics.
Un 333 tampoc seria un bon número, perquè “no sona bé”. S’assembla a “trencar, separar-se”. Si acordem un preu amb molts de 3 voldrà dir que lo venedor i jo no podrem ser mai amics. Així que, segurament, lo venedor ja s’ho arreglaria per acabar venent-ho a 360 (que sí que sona bé, perquè pot voler dir que els amics se separen però segueixen tenint bona relació).
Això passa també amb els números de mòbil. Quan vols comprar-te una nova targeta de mòbil, a la botiga t’ensenyen tota una llista amb números de mòbil diferents. Uns més fàcils de recordar que altres. I també uns amb preus més barats que altres. Comprar-te un número ple de quatres et sortirà baratíssim (a la Xina, lo quatre és lo número de la mala sort per excelència, ja que es pronuncia igual que “mort”). En canvi, comprar-te un número sense “mals significats” i que “sone bé”, pots sortir-te bastant més car.
Si aneu a la Xina i aneu a comprar, penseu que si el xinès se vos enfada o es posa tossut perquè no vos vol vendre alguna cosa a un preu concret... és altament probable que estigueu trobant-vos amb algun número que, per la raó que sigue, “no sona bé”. Una superstició que, estic segura, no es perdrà així com així.
Núria Barberà (Roquetes, 1984) va viure més de 5 anys a la Xina estudiant, aprenent, formant-se i vivint immersa en un país llunyà i gran, molt gran. Després d'enriquir-se tant personalment com professional, va tornar a casa per a establir-se de nou a les Terres de l'Ebre. Ara és emprenedora, i tira endavant una empresa dedicada a les relacions entre la Xina i Catalunya. Voleu saber-ne més? Seguiu-la!
