‘Vine’ o el vi de Mishima

La banda pop catalana i Mas Sersal elaboren conjuntament un vi DO Terra Alta

Vine de Mishima, sempre m’ha semblat una cançó arriscada i contradictòria: una lletra d’amor tendra, esgarrapada per una orquestració feréstega. I no ho dic amb to negatiu. És més, crec que és una mena d’oxímoron musical que funciona molt bé. “L’amor té una gran càrrega de tensió i per això vaig propiciar aquest xoc entre paraula i música. Vaig buscar un arranjament dur, inspirat amb la tècnica del ‘mur de so’ que Phil Spector va crear als anys seixanta: capes i capes d’instrumentació que es retroalimenten fins a crear una atmosfera compacta”, em confirma David Carabén, cantant i líder de Mishima. Fins al moment, pocs grups de l’escena pop catalana havien cantat d’aquesta manera a l’amor. Tampoc em consta que cap banda hagués convertit algunes de les seves cançons en un vi. Mishima ho va fer per primer cop el 2011 amb el tema Set tota la vida, que va donar nom a un negre DO Montsant, i enguany ho han repetit amb la cançó Vine que des de fa uns mesos ja és un vi blanc DO Terra Alta.

“El que fas quan compons és accedir a un estat mental d’embriaguesa, per explorar el subconscient. I l’alcohol és una forma d’arribar-hi”, m’explica Carabén. Podem dir, doncs, que la música el va portar al vi, tot i que en l’elaboració d’aquests caldos hi van entrar en joc altres casualitats. “Vaig sovint a la Galera (Montsià) d’on és la família de la meva dona. Un estiu de fa cinc anys, vigilant els nens i amb els peus sucant a l’aigua de la piscina municipal, hi vaig conèixer el sommelier Sergi Montalà”, recorda. I a partir d’aquí només va fer falta estirar del fil: el Sergi li va presentar el Salvi Moliner i amb ells va començar a tastar els vins que tots dos produïen en el Celler Mas Sersal de Falset. “A més, jo ja era un enamorat de la Terra Alta. Hi anem moltes vegades, sobretot quan sóc de vacances a l’Ebre, per tastar-hi vins. Les garnatxes que s’hi fan són sublims. Només cal obrir botelles com el Notte Bianca del Celler Bernaví de Vilalba dels Arcs per comprovar-ho”, em confessa. “I perquè no fem un vi tots plegats?”, li van proposar des del celler Mas Sersal. Dit i fet. I així va començar un dels idil·lis vínico-musicals més interessants del pop català que es va inaugurar amb amb el vi Set tota la vida DO Montsant.

L’abril passat van ampliar el projecte i van presentar la primera anyada del Vine, un vi fet amb un 70% de garnatxa blanca i 30% de macabeu. “Tot i que el celler Mas Sersal és a Falset, al Priorat, el raïm d’aquest vi l’hem collit en unes finques de la Terra Alta i el procés de vinificació l’hem fet en el Celler Tarroné de Batea, a la mateixa comarca”, m’aclareix Carabén qui juntament amb la resta de components de Mishima s’ha implicat en gairebé totes les fases de producció. “En el cupatge vam intentar buscar un gust una mica complex. Amb el Sergi i el Salvi vam decidir passar una part de la garnatxa per bóta de fusta de roure. D’aquesta manera vam potenciar la confluència de dos universos: d’una banda les aromes afruitades i fresques del macabeu, i de l’altra el cos i la consistència de la garnatxa blanca, que s’apropa a la complexitat d’un vi negre”, explica. I després afegeix: “És un vi que l’hem discutit molt. Gairebé podríem dir que és una obra més de Mishima. Per això el venem en els concerts. Quan creixes com a banda has de singularitzar el marxandatge i ens va semblar una manera original d’anar més enllà de les típiques samarretes del grup. Perquè en aquest vi hi ha una part de nosaltres”.