,
26/10/2016
Xina

'La Xina sense texans', benvinguts al meu renovat blog

 

A la meua generació, ens ha tocat viure una situació de supervivència professional.

Ens ha tocat rebre la bufetada d'haver de conformar-nos en ser mileuristes. Ens ha tocat rebre la bufetada no només de conformar-nos-hi, sinó d'agrair-ho. Ens ha tocat sentir els taaaan recurrents "no et queixis que, com tu, n'hi ha molts fent cua". Ens ha tocat ser els de tenir tots els estudis del món, i no poder accedir a tot allò a què suposadament estàvem preparats. Ens ha tocat haver de fer "paquetets" i marxar a buscar feina a l'estranger. Ens ha tocat fer cafès i servir taules – amb tot lo meu respecte i admiració a la professió- amb llicenciatures i màsters al currículum. I també ens ha tocat ser la generació més ben formada i, alhora, la més mal pagada.

I ens han tocat moltes coses, però una cosa no ens la treu ningú: Ens ha tocat espavilar-nos!

I sí, TOTES les generacions han tingut les seues penes. I la nostra no podia ser diferent. La nostra ha hagut de fer mans i mànigues per a trobar nous horitzons, horitzons que el mateix país on s'havia format no li podia proporcionar. I "gràcies" a això, han sortit tot un munt de petits-grans emprenedors de la seua zona de confort -si és que en tenien- a punt per a menjar-se el món. O intentar-ho.

I una servidora també ho va fer. I ho va fer perquè a vegades la vida et pessiga i et diu "ep, tu, sí tu! Fes-ho!". I quan això et passa... no pots deixar-ho escapar!

Aquí, lectores i lectors, us continuaré explicant anècdotes, curiositats i experiències que giren al voltant d'este gran país que es diu XINA. I, alhora, us explicaré tan bé com pugui, tot allò que visc, aprenc i experimento durant esta bonica, gratificant, i moltes vegades difícil, vida de l'emprenedoria. Des del meu punt de vista. Des del punt de vista de l'emprenedora. D'una emprenedora que va marxar a la Xina fa ja uns quants anys, i d'on va tornar-ne acompanyada d'un bagatge i un aprenentatge que intenta posar en pràctica al seu país. Perquè, en definitiva... què seríem sense perseguir els nostres somnis?

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Núria Barberà (Roquetes, 1984) va viure més de 5 anys a la Xina estudiant, aprenent, formant-se i vivint immersa en un país llunyà i gran, molt gran. Després d'enriquir-se tant personalment com professional, va tornar a casa per a establir-se de nou a les Terres de l'Ebre. Ara és emprenedora, i tira endavant una empresa dedicada a les relacions entre la Xina i Catalunya. Voleu saber-ne més? Seguiu-la!

09/01/2014
  M’acabo de canviar de pis. Any nou, vida nova. Si faig una sinècdoque amb el pis com a vida, ja puc dir que he fet cas del refrany.
07/10/2013
“Hola tiets (forma carinyosa amb què els xinesos s’adrecen a les persones adultes amb qui hi ha o hi pot haver certa confiança.), sóc la xicota del Xiao Wang. Ens volem casar d’aquí a poc temps”.
27/08/2013
L’escriptura xinesa. Un tema tan ampli que fa temps que intento inspirar-m’hi per a escriure algun post, i no hi ha manera.
05/07/2013
Mai he sigut una gran experta en les noves tecnologies, ni tampoc he tingut mai les últimes versions dels aparells tecnològics que van sortint al mercat. Al contrari.
30/04/2013
  Demà és el Dia Internacional dels Treballadors.  
16/03/2013