Jump to navigation
L'espectacle inaugural de la setena edició del ‘ festiCAM 2020 ‘ (festival internacional de teatre i circ d'Amposta) no podria haver estat escollit millor pel seu director Jordi Princep, un espectacle de pallassos contemporanis i teatre gestual, cosa difícil de veure en l'actualitat per la seva qualitat, complexitat i elaborada execució. D'entrada, ens dona a entendre el gran esforç realitzat per l'organització per a poder continuar amb aquest festival tot i la maleïda pandèmia que ens aguaita a cada cantonada de les nostres ciutats.
En aquesta edició s'han ofert 11 espectacles (de divendres a diumenge), apostant en la seva gran majoria pels espectacles de carrer i comptant amb la col·laboració de l'Ajuntament, del departament de cultura de la Generalitat i de la Diputació de Tarragona.
En aquesta ocasió i després de veure diverses vegades les fotografies obtingudes de l'espectacle m'he inclinat pel format quadrat de les imatges, cosa inusual en una sèrie però que requereix de més atenció en l'elecció de les imatges, l'espectacle crec que s'ho mereix i el resultat m'agrada i així us el presento en la que serà l'última entrada d'aquest any atípic en aquest el meu blog de fotografia d'arts escèniques.
La companyia Bucraá Circus està formada per dos pallassos; Pau Palaus (Catalunya) i Fernando Villella (Argentina), tots dos amb un gran registre artístic i professional en el món de el circ. L'espectacle va néixer després d'una expedició de circ social amb l'associació Contaminant Somriures als camps de refugiats sahrauís d’Algèria, en una de les aldees, van anar a un centre de mutilats per mines antipersona, allà, van crear per a l'ocasió una petita actuació que basava la seva essència en la reunió de dos pallassos separats per una guerra. Quan van tornar a Catalunya van decidir crear un espectacle junts, ‘ EL GRAN FINAL ‘, estrenat el 20 d'octubre de 2018 al festival internacional de pallassos de Cornellà.
Han rebut el primer premi al Festival Panorama Circada 2019 i més recentment acaben de rebre el premi Zirkolika 2020 al millor espectacle de pallassos.
Un homenatge a un dels oficis més bonics i generosos de el món, l'ofici de ser pallasso. Sentir, per crear un diàleg amb l'espectador des de les emocions, on sobren les paraules. Un imaginari col·lectiu que pallassos de tots els temps ens han deixat a la memòria.
Sinopsi: Pretén ser una tragicomèdia que basa la seva essència en el retrobament de dos pallassos, els quals van haver de separar-se fa molts anys a conseqüència de l'esclat d'una guerra civil. Aquesta guerra els interromp l'última funció just abans del seu gran acte final. El conflicte, els obliga a prendre camins separats i no tenir mai més contacte l'un amb l'altre. Ara, després de més de 30 anys, infinits passos, una lluita diària i constant per la supervivència i un cos envellit, quan es retroben decideixen acabar la seva "Gran Final".
Equip Artístic: Espectacle: Clown contemporani i teatre gestual de carrer per a tots els públics. Creadors i intèrprets: Pau Palaus y Fernando Villella. Producció: Bucraá Circus al costat del festival internacional de pallassos de Cornellà 2018. Vestuari: Erika Perotti. Música: Joan Bramon. Escenografia: Bucraá Circus. Espai escènic: Plaça de l’Ajuntament.
*Resum fotogràfic: Ernest Sesé 'Les Meues Fotografies'
> Sèrie completa de l'espectacle a Ernest Sesé -Fotografies-
Bloc personal dedicat a la fotografia de les arts escèniques, un tipus de fotografia amb la qual em sento a gust, m'encanta i alhora em diverteix. No pretén ser un resum exhaustiu d'aquestes actuacions sinó més aviat una sèrie de fotografies seleccionades per les seves escenes, les seves llums, els seus personatges i les seves caracteritzacions. En poder mostrar-les, la meva intenció és col·laborar en la difusió de les obres amb un treball cuidat i digne, ja que no és una fotografia fàcil. En fi Les Meues Fotografies.
