,
27/03/2020 - 00:00
Maternitat
Festa virtual dels 5 anys

15/15 + 15: Una festa d'aniversari confinada

Avui ha sigut un dia especial. El meu fill gran complia 5 anys i, tot i que ens imaginàvem celebrar-ho d'una manera ben diferent, no ha deixat de ser un dia bonic. Encara recordo els maldecaps que portàvem pensant com ho celebraríem: si amb els nens de l'escola al bar on tots fan les festes d'aniversari, a casa amb els cosins i algun amic de classe, a la muntanya dels iaios per a que fos una festa diferent i a l'aire lliure... En fi, que fins fa dues setmanes, vivíem fent plans constantment, a setmanes vista, i ara només podem pensar en el dia a dia. En allò que farem per passar les hores i que puguem sumar un número més al nostre calendari de confinament particular. 

En part, no ho veig com algo negatiu. Pensar en el present, en l'ara i aquí (encara que aquest aquí sempre sigui casa nostra), ens fa valorar la vida d'una altra manera. Ens fa pensar, sense les presses de la "vida moderna", en tot allò que forma part del nostre món personal: la família, els amics, les persones que estimem, la feina, les aficions, els records, les il·lusions... El present, com se'ns havia oblidat! 

Per sort, gràcies a les noves tecnologies que fan més portador aquest confinament, hem pogut celebrar una festa virtual d'aniversari que, per ser la primera que féiem en aquest format, no ha estat gens malament. La pantalla de l'ordinador s'ha omplert de petites finestres, connectades des de diferents punts del país, per compartir uns minuts amb el petit protagonista del dia. Fins i tot, n'hi ha que han fet el seu propi pastís d'aniversari, que el fill gran ha bufat a distància, per viure d'una manera menys virtual la celebració. Ha sigut molt bonic. I, ho he de confessar, m'ha sorprès enormement com el cumpleanyero s'ha adaptat a aquest format de festa, sense enfadar-se o posar-se trist per no poder-ho celebrar com a ell li hagués agradat. Ni un retret, ni una mala cara, ha disfrutat del seu dia, de la seva festa, com si fos la més especial de totes. Són increïbles aquests petits. En fi, avui acabo un dia cansada, però feliç. En part, també ha estat una celebració per a mi com a mare i, tot i haver-ho de viure confinada, no ha deixat de ser ben especial. Ànims, famílies! 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

31/03/2020 - 00:00
Avui, un dimarts gris. Un dia més, pràcticament igual a l'anterior, en aquest confinament que avança a poc a poc, però avança. Hi ha qui prefereix els dies grisos, plujosos, ja que tampoc podem sortir de casa.
30/03/2020 - 00:00
Avui s'han volgut vestir amb la mateixa samarreta. La de tirants de cocodrils per damunt d'una altra de màniga llarga.
29/03/2020 - 00:00
Just avui que es canviava l'hora, s'han despertat més tard que mai. Que s'ha agraït, no ens enganyem.
28/03/2020 - 00:00
Tercer dissabte confinat. Tercer dissabte que no hem anat a dinar a casa els iaios, ni hem sortit a passejar per alguna fira del territori, ni hem sopat amb els amics a algun bar per celebrar que estem de cap de setmana.
27/03/2020 - 00:00
Avui ha sigut un dia especial. El meu fill gran complia 5 anys i, tot i que ens imaginàvem celebrar-ho d'una manera ben diferent, no ha deixat de ser un dia bonic.
26/03/2020 - 00:00
A vegades, ho has de veure tot negre per adonar-te de les coses bones de la vida. Ahir se'm feia tot una muntanya, avui ha sigut més portador.
25/03/2020 - 00:00
Avui ha sigut un dia d'aquells que no s'acaben mai. Dels que ja només aixecar-te del llit, notes que costen d'arrencar. I els xiquets han estat especialment esvalotats. Revolucionats. Inquiets. Se m'ha fet un 13è dia de confinament etern.