Jump to navigation
Avui he començat el segon dia de confinament amb dos propòsits: prendre'm la situació amb més positivisme i intentar cridar menys que ahir. Perquè, és cert, ahir no estava mentalment preparada per gestionar tot el que va acabar passant al llarg del dia. Treballar, entretenir els petits, evitar baralles, no perdre els nervis, assimilar la nova situació... Massa coses noves d'un dia per a l'altre.
Però avui m'he despertat diferent. Ens ho haurem de prendre amb més optimisme, no!? Al cap i a la fi, el que hem de fer és quedar-nos a casa. Tan senzill com això. El que fem dins de casa ja és cosa nostra (com ens organitzem, com ho vivim, com ho compartim...), però no ha de ser tan difícil. O almenys, està a les nostres mans que sigui el menys difícil possible.
Això precisament és que el vam fer ahir a la tarda, abans de l'hora de la dutxa, amb el fill gran: un horari d'activitats. Què faríem al matí després d'esmorzar i vestir-nos, quina pel·lícula veuríem després de dinar i a quin joc jugaríem després de berenar. I la veritat és que, de moment, està funcionant molt millor del que em pensava! Perquè ja no vas tan perduda improvisant constantment. Ja tens una idea de què faràs, més o menys, a cada franja horària. I això, et dona molta tranquil·litat interior.
De moment, seguirem el 'planning' i intentarem pensar activitats diferents cada dia. Encara hem d'acabar de decidir com ho farem els dies entre setmana, per combinar-ho amb el teletreball (serà més complicat, però buscarem la manera), però és important prendre'ns aquests dies amb calma i sense perdre la paciència. Es faran llargs, segur. Però no ens queda una altra opció. Fer videoconferències amb els iaios, els amics i la família; tornar a disfrutar de llargues converses telefòniques, i compartir hores i hores amb els petits de casa. Hi haurà moments de tot, però a la llarga, segur que en tindrem un bonic record.
Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.
