,
07/04/2020
Maternitat
A la dutxa

26/30 + 15: Aprenent diferent

Ara que ja sabem que és molt provable que els petits no tornin a l'escola fins passat l'estiu o, amb sort, un parell de setmanes abans, et planteges si això afectarà en els seus aprenentatges personals. Està clar que intentarem seguir les indicacions que ens arriben per part de l'escola per fer activitats, exercicis i ensenyar - com puguem - els conceptes i plantejaments que han d'assolir al seu curs. Ho intentarem perquè, evidentment, no som professors i, tot i que ho farem el millor que sabrem, segurament no ho farem com ho haguéssin fet les seves educadores. 

Si més no, en el meu cas amb dos xiquets de 5 i 2 anys, el que veig clar és que potser no aprendran molta teoria, però s'empaparan d'una pràctica immillorable. La convivència de tants dies entre quatre parets i amb la mateixa gent només pot portar a aprendre ser millors persones. Al principi segurament costarà (i en el nostre cas, ha costat!), però amb el temps, te n'adones - gairebé per sorpresa - que el dia a dia és més fluid. Han après què poden fer i què no (amb les seves excepcions), saben quan l'ambient està relaxat i poden jugar més del compte o si, al contrari, no és moment de gaires bromes i s'ha de fer cas als grans. Gaudeixen de les activitats compartides que mai abans teníem temps per fer - com dutxar-nos junts, berenar plegats i sense presses o fer manualitats només perquè en tenim ganes -, aprenen a jugar plegats i a connectar entre ells i, en definitiva, assimilen un munt de coneixements - sense saber-ho - que els faran créixer i ser millors. Podríem dir que, en aquest sentit, tot i el difícil que pot semblar en alguns moments, aquest confinament familiar ha estat un regal per als més petits que, segurament, mai oblidaran. O almenys, que els haurà ensenyat viure la vida d'una manera diferent. I això sempre és bonic. Ànims, famílies! 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

12/05/2020
Avui hem sabut que no se celebraran les festes majors del nostre poble, que són a principis de juliol. L'escola, fa temps que tenim assimilat que, fins al setembre, res de res (i ja veurem com s'acaba gestionant en el seu moment).
11/05/2020
Avui, el primer que han dit els petits ha estat "Mama, fa sol. Podem anar a casa els iaios?".
10/05/2020
Ens hem despertat sentint la pluja caure de valent.
09/05/2020
Una casa amb nens és inevitablement una casa amb soroll. És pràcticament impossible trobar un moment del dia en què hi hagi silenci. El matí ja comença amb uns quants "mama, quan et despertaràs? mama, em contes aquest conte?
08/05/2020
Tinc la sensació d'estar tot el dia recollint joguines per tota la casa. Quan no és un cotxet és un conte, quan no és una peça de puzzle és un llapis de color.
07/05/2020
El grau de complicitat que veus entre ells, en tots aquests dies de confinament, ha crescut exponencialment.
06/05/2020
Qui m'hagués dit, el primer dia de confinament familiar, que portaríem 55 dies tancats a casa (i els que vénen) i que, en conseqüència, escriuria aquest petit diari en què s'ha convertit aquest humil blog personal.