,
10/04/2020
Maternitat
Aprenent els colors

29/30 + 15: Quatre setmanes

Els dies passen i ja portem quatre setmanes senceres tancats a casa. Pràcticament un mes sense escola, teletreballant com podem, exercitant la paciència al màxim i trobant l'equilibri en una situació tan inesperada com inusual. Hi ha hagut moments de tot, com ja sabeu, però la valoració d'aquestes quatre setmanes crec que és més positiva que negativa. Ens han ensenyat a conviure millor, a entendre'ns d'una altra manera, a no sentir-nos sols i buscar les vies per trobar-nos - tot i la distància - prop de la gent que estimem. Ens han fet veure que les presses no porten enlloc i que la vida és més bonica quan pots disfrutar-la en calma. I que tot i les frustacions i els maldecaps del confinament, som uns afortunats de poder-lo viure on i com l'estem vivint. 

Els petits no et deixen gaires moments per reflexionar-hi, però quan arriba la nit, dormen i tens el teu esperat 'moment per a tu', és quan te n'adones de l'excepcionalitat del moment i d'aquestes petites coses que ens l'estan fent viure millor. No parem de jugar, d'ordenar joguines i intentar seguir una rutina. No podem dormir fins les tantes ni veure una pel·lícula en calma, però quan podem, trobem els moments i les maneres d'aprofitar aquest parèntesi vital del confinament que, tot i la gravetat de la situació, ens està regalant. La vida segueix! Ànims, famílies! 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

12/05/2020
Avui hem sabut que no se celebraran les festes majors del nostre poble, que són a principis de juliol. L'escola, fa temps que tenim assimilat que, fins al setembre, res de res (i ja veurem com s'acaba gestionant en el seu moment).
11/05/2020
Avui, el primer que han dit els petits ha estat "Mama, fa sol. Podem anar a casa els iaios?".
10/05/2020
Ens hem despertat sentint la pluja caure de valent.
09/05/2020
Una casa amb nens és inevitablement una casa amb soroll. És pràcticament impossible trobar un moment del dia en què hi hagi silenci. El matí ja comença amb uns quants "mama, quan et despertaràs? mama, em contes aquest conte?
08/05/2020
Tinc la sensació d'estar tot el dia recollint joguines per tota la casa. Quan no és un cotxet és un conte, quan no és una peça de puzzle és un llapis de color.
07/05/2020
El grau de complicitat que veus entre ells, en tots aquests dies de confinament, ha crescut exponencialment.
06/05/2020
Qui m'hagués dit, el primer dia de confinament familiar, que portaríem 55 dies tancats a casa (i els que vénen) i que, en conseqüència, escriuria aquest petit diari en què s'ha convertit aquest humil blog personal.