,
11/05/2020
Maternitat
Dinant en taules separades a casa els meus pares

60/75: Una mica de la vida d'abans

Avui, el primer que han dit els petits ha estat "Mama, fa sol. Podem anar a casa els iaios?". Ahir els havia dit que hi aniríem, però amb la condició que fes bon dia per poder estar fora a l'aire lliure i els grans complir, dins del possible, les distàncies establertes. Efectivament, feia sol i ha fet bon dia, així que cap a l'hora de dinar, hem pujat els quatre al cotxe (una cosa tan habitual abans, avui era tota una proesa!) i hem fet un camí tan familiar com excepcional avui. Es notava que hi havia més gent pel carrer, cues a les entrades de les botigues i terrasses plenes. Ha estat una sensació estranya, com si haguéssem viatjat en el temps o a un altre país, i hi haguéssim tornat amb una mirada diferent. 

L'arribada a casa dels iaios ha estat emocionant. Els petits estaven ansiosos per baixar del cotxe i jugar amb les joguines que allí tenen, per veure els iaios tot i saber que no els podien abraçar, per tornar a una casa que es coneixen com la seva, però aquesta vegada amb la sensació de descobrir-la de nou. Tornar a veure els pares físicament, sense pantalles pel mig, ha sigut molt emotiu. Notar-los tan a prop, després de tant temps tenint-los tan lluny, ha sigut preciós. I hem fet com si, en lloc d'un dilluns, fos un diumenge dels de dinar familiar, tot i no estar la família al complet. Un dilluns-diumenge de dinar familiar a mitges, en taules separades (una per unitat familiar) i amb el pensament permanent a la germana i el cunyat (i la nova nebodeta) que, com viuen en una altra regió sanitària, no han pogut compartir trobada amb nosaltres. Un dia i un dinar que ha sigut un petit tast de la vida d'abans, un "remember" a mitges d'allò que ens era tan habitual i que, de cop, s'ha convertit en tan excepcional. I no em puc treure del cap el desig de repetir-ho de nou, per tornar a sentir-ho, això sí, amb la imperiosa necessitat de compartir-ho amb la família al complet. Esperarem, aquest dia arribarà i llavors sí que serà totalment màgic. Ànims, famílies! 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

28/04/2020
Avui, amb el bon dia que ha fet, hem tornat a fer la sortida de rigor amb els petits de casa. No ens hem allunyat ni 200 metres, però - coses bones de viure prop d'horts i cases de camp - hem passat una hora d'allò més intensa i bonica.
27/04/2020
La pluja no ha impedit que aquesta tarda haguem sortit, després de 45 dies tancats a casa!, a fer un passeig a l'aire lliure. L'emoció es palpava en l'ambient: "Agafem les botes d'aigua! Quina jaqueta ens posem? Les mascaretes, no les oblidem!
26/04/2020
Per estrany que sembli, avui nosaltres no hem sortit de casa. Ens hem quedat fent figuretes de sal, una de les manualitats estrella d'aquest confinament familiar. Una tassa de sal, dues de farina i mitja d'aigua.
25/04/2020
Avui hem tingut una novetat molt gran a casa nostra: els veïns (i també tiets) de terrassa ens han deixat la seva gosseta per a que jugués amb els nostres petits.
24/04/2020
Aquell moment del dia en què, després de jugar sense parar, se'ls hi acaben les piles i entren al món dels somnis. Bona nit, quines boniques paraules. Es fa el silenci, la casa sembla una altra.
23/04/2020
Ni parades de llibres, ni roses ni signatures d'autors. Un Sant Jordi diferent, bonic, però molt diferent. Un Sant Jordi confinat que hem celebrat a casa el millor que hem pogut.
22/04/2020
Els dies passen, les setmanes també, d'aquí poc ja comptarem en mesos... I seguim en aquest bucle del confinament familiar amb dies bons i dies no tan bons.