Jump to navigation
Avui, amb el bon dia que ha fet, hem tornat a fer la sortida de rigor amb els petits de casa. No ens hem allunyat ni 200 metres, però - coses bones de viure prop d'horts i cases de camp - hem passat una hora d'allò més intensa i bonica. Hem tornat a veure les cabretes que vam visitar ahir, però avui encara ens ho hem passat millor. Com hi era la propietària de la finca - i professora a la llar d'infants dels petits -, els hi hem pogut donar de menjar, hem collit maduixes i hem anat a saludar les gallines. Hem pujat dalt d'un tractor - tocant el clàxon sense parar, evidentment! -, i hem anat a visitar el veí que té ànecs, més gallines i tórtores.
Ens hem embrutat les sabates de fang, hem caminat entre rosers i hem tornat a casa ben carregats de flors. Una hora plena d'emocions i descobertes que ha servit per desconnectar de tots aquests dies de confinament familiar. Per uns moments, envoltats de natura, animals i horts, ens hem tornat a sentir lliures i tranquils; ens hem oblidat de les quatre parets de casa, de la nostra rutina i les nostres preocupacions. Només una hora, però una hora que no té preu! Ànims, famílies!
Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.
