Jump to navigation
Els dies passen, les setmanes també, d'aquí poc ja comptarem en mesos... I seguim en aquest bucle del confinament familiar amb dies bons i dies no tan bons. Amb dies en què la rutina sembla calmada i les hores avancen prou ràpid, prou amenes; i altres en què tot sembla un caos absolut on tot és desordre, crits i malhumor. Però aquí seguim, superant els dies, superant les setmanes i d'aquí poc superant els mesos.
Està clar que un confinament en família és molt diferent d'un confinament sense petits a casa. Els horaris, les rutines, les activitats, els moments per dedicar-se a un mateix són pràcticament oposats. El component infantil és un condicionant absolut de tots i cadascun dels dies, de totes i cadascuna de les hores. Ells marquen el ritme, tot gira al seu voltant, per molt que intentem trobar un equilibri. Però no deixa de ser el nostre confinament familiar i, vulguem o no, aquí seguirem fins que s'acabi. Ànims, famílies!
Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.