44/45 + 15: Relacionar-se

Avui hem tingut una novetat molt gran a casa nostra: els veïns (i també tiets) de terrassa ens han deixat la seva gosseta per a que jugués amb els nostres petits. Fins avui, sempre es buscaven darrere la reixa que separa les dues terrasses, amb unes ganes boges de veure's i jugar junts, però no ens havíem atrevit a fer el pas i deixar-la passar. Avui, però, hem considerat que ja feia massa temps que els petits necessitaven relacionar-se amb algú més que no fóssim el pare i la mare, i ens hem rendit a les seves súpliques. Quina alegria han tingut! 

Realment, els feia falta alguna novetat així, per molt senzilla que sembli. Relacionar-se amb un altre ésser viu a qui tenen estima (no sé per què però els nens i els gossos tenen un "feeling" especial) i amb qui feia molt temps que no compartien complicitat ha estat tot un regal. L'acariciaven, l'abraçaven, li rascaven la panxa, li ensenyaven qualsevol cosa que creguéssin que a la gosseta li pogués agradar. La il·lusió els ha il·luminat el somriure tot el dia, ha sigut el tema de conversa i la novetat en majúscules, i això, en dies com els que estem vivint, ha sigut extraordinari. Ànims, famílies!