Jump to navigation
Passats els 60 dies de confinament i després de quatre dies vivint en Fase 1, de sobte et pares - enmig del caos familiar - i et preguntes si aquesta nova rutina a què us heu acostumat tots és la 'nova normalitat' de les vostres vides d'ara en endavant. Perquè tens la sensació d'haver entrat en un bucle d'horaris, activitats i monotonies que, després de tant temps, han deixat de ser tan excepcionals com al principi. Ja s'han convertit en el vostre dia a dia i, en realitat, continuen no sent com haurien de ser en una situació normal.
Ja ens hem acostumat a passar el matí separats: el pare amb els petits fent les activitats i deures de l'escola mentre jo teletreballo; dinem plegats i tarde de pel·lícula infantil mentre el pare, llavors, teletreballa. Jocs compartits, lectura de contes, cuinar alguna cosa (avui hem fet un coc ràpid amb el petit!) i hora de la banyera. Sopem i a dormir. I així cada dia, obviant que aquesta nova realitat - tot i oferir-nos la gran oportunitat de compartir tantes coses junts amb els petits - no l'hem d'assumir com a normal. Perquè a nivell laboral és inaguantable a llarg termini; perquè els petits necessiten relacionar-se amb més gent, sortir i experimentar; perquè, en definitiva, continuem vivint en un estat d'alarma que, tot i donar-nos una mica d'aire per haver entrat en Fase 1, continua sent excepcional. I n'hem de ser conscients. Ànims, famílies!
Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.
